Dissabte a la tarda Neuville-Wydaeghe donaven amb la tecla.
Inicialment establert com un esdeveniment de grava a l’illa de Hokkaido, el Ral·li de Japó retornava, amb 2 anys de retard a causa de les restriccions per la pandèmia de la Covid19, al cap de 12 temporades al calendari del mundial de l’especialitat reconvertit en un esdeveniment d’asfalt a la regió de Kanto, a l’illa principal de Honshu. El ral·li es presentava amb 19 proves especials en el seu programa de 274,31 km una corda, que els 36 equips participants dels 38 que hi havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a afrontar el dijous 10 de novembre de 2022 i que 32 d’ells aconseguirien completar el diumenge 13 de novembre. Amb tan sols el títol WRC2 i WRC2 Masters per decidir, la ronda nipona entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.
Tot i fer un ral·li discret, Tänak-Järveoja pujaven al podi en el seu comiat de Hyundai.
El mateix tram que hores abans havia exercit les funcions del tram de proves, en anglicisme perfecte “shakedown”, però en sentit contrari, suposava el primer repte cronometrat per als participants que es desplaçaven fins al Japó, i en el què Sébastien Ogier i el seu nou copilot Vincent Landais hi establien el millor temps per 1 dècima de segon de marge amb els irlandesos Craig Breen i també el nou navegant James Fulton i per 2 dècimes de segon amb els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe a 3 dècimes de segon i Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen a 6 dècimes de segon, completaven la pinça dels 5 primers classificats que s’immiscien al parc tancat del Toyota Stadium de Toyota City a partir d’1 quart i mig de 7 de la tarda.
Un parc tancat en el què els participants hi romandrien fins a 2 quarts de 6 del matí de l’endemà divendres, per tal d’anar a trobar un bucle de 3 trams, que en disputar-se en dues ocasions, havia de generar 130,22 km competitius. Una activitat que els més matiners començaven a donar per conclosa a partir de 3 quarts i mig de 7 de la tarda amb el retorn al parc tancat, i que tots els participants que volguessin progressar en competició l’endemà dissabte sense penalitzacions extraordinàries, havien de realitzar abans de 3 quarts de 9 del vespre.
Les cronometrades nipones es caracteritzaven per tenir uns vorals i desaigües molt marcats en un recorregut molt sinuós, el que donava molt poc marge per a l’error, alhora que elevaven enormement el risc de punxada en aquells que gosesin tallar el revolt.
El pintoresc, i en conseqüència fotogènic, túnel d’Isegami donava nom a la primera prova especial de la jornada, en la que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi aconseguien el millor temps per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Elfyn Evans i Scott Martin, amb el que finlandesos, belgues i britànics passaven a comandar la classificació. Un túnel que era estret i en el que per tant els cotxes hi passaven força encaixonats, provocant que al seu pas, aquest s’anés omplint de pols en suspensió, dificultant a aquells que sortien més endarrerits, la correcta visió del punt de frenada tan fort que hi havia a les acaballes del mateix.
Els fins llavors líders, Sébastien Ogier i Vincent Landais, patien una punxada en aquesta cronometrada inaugural i s’hi deixaven gairebé 3 minuts vers el registre dels seus companys d’equip, amb el què les seves opcions de victòria s'esvaïen, a més a més, en la seva reincorporació a pista, els francesos de Toyota perjudicaven a Craig Breen i James Fulton, doncs els hi obligaven a enlentir el seu ritme.
Molt pitjor era el cas de Dani Sordo i Cándido Carrera, el càntabre i l’asturià de Hyundai veien com, després d'haver estat ensumant pudor a benzina al llarg de tota l'especial, el seu cotxe era consumit per les flames, malgrat gastar el seu extintor així com el de Gus Greensmith i Jonas Andersson que venien per darrere, obligant als comissaris a mostrar la bandera vermella.
La següent prova especial havia de ser cancelada en no comptar amb la presència de bombers, tanmateix de baixa celeritat doncs fins al cap d’una hora i escaig no es van presentar al lloc de l’incident de Dani Sordo i Cándido Carrera, pel que l’activitat matinal es tancava amb el tercer i darrer tram del bucle.
En ell Elfyn Evans i Scott Martin hi aconseguien el millor registre i els britànics feien cap al parc d’assistències de mitja etapa compartint el lideratge amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i per només 7 dècimes de segon de marge vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Amb un problema de transmissió en el seu Hyundai i20 Rally1, Ott Tänak i Martin Järveoja es despenjaven sensiblement de les posicions capdavanteres, fitxant a 9,1 segons del lideratge i per 6,0 segons de marge amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
Entre els perjudicats d’aquesta quarta prova especial, dos companys de carpa a M-Sport, Craig Breen i James Fulton se sortien rectes en un revolt i s’havien d’acollir al superal·li per tal de prosseguir en competició l’endemà dissabte, mentre que els seus companys Gus Greensmith i Jonas Andersson hi trencaven un semieix del seu Puma Rally1 i s’hi deixaven més d’1 minut en vers els pilots de Toyota.
Les vergonyes de la feble organització tornaven a quedar al descobert quan dos dels participants en categoria WRC2 es trobaven amb un vehicle circulant a contra tram, el que obligava als organitzadors a mostrar altra vegada la bandera vermella.
En passar 3 minuts d’1 quart d’1 de la tarda, la competició es reprenia amb la repetició del bucle matinal, si bé la cronometrada del túnel d’Isegami era escurçada en uns 9 km a causa de l’incendi del Hyundai de Dani Sordo i Cándido Carrera, i per tant els participants no passarien altra vegada pel pintoresc túnel.
Elfyn Evans i Scott Martin tornaven a esdevenir els pilots més ràpids a final de tram, i amb aquesta segona victòria parcial consecutiva, els britànics s’aferraven al lideratge. Per 3 dècimes de segon però, el gal·lès i l’anglès, veien com Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen els privaven d’encadenar una tercera victòria en la darrera prova especial de la jornada, doncs en el punt de l’accident de Craig Breen i James Fulton, la barrera de seguretat quedava malmesa obligant a cancel·lar tota l’especial.
Sébastien Ogier i Vincent Landais coneixien un segon moment delicat en aquesta cinquena prova especial del divendres, quan en una enllaçada de corbes, els francesos frenaven tard i picaven lateralment pel cantó del copilot.
Amb només 3 trams i mig celebrats dels 6 prèviament programats, els primers participants ingressaven en règim de parc tancat a partir de 3 quarts i mig de 7 de la tarda amb una classificació molt compacta, doncs Elfyn Evans i Scott Martin lideraven la taula provisional per tan sols 3,0 segons de marge vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i per 5,1 segons en relació als seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. A les portes del podi un altre Hyundai, el pilotat per Ott Tänak i Martin Järveoja, qui restaven a 13,9 segons dels britànics i amb un marge de 6,7 segons amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Per darrere del japonès i de l’irlandès, un gran buit de gairebé 2 minuts fins anar a trobar al primer dels Ford Puma Rally1, el pilotat per Gus Greensmith i Jonas Andersson.
La jornada sabatina discorria cap al sud de l’epicentre del ral·li, amb un format força peculiar, un bucle de 2 trams es disputava en dues ocasions, i si bé l’escull matinal s’arrodonia amb un tercer tram, mal anomenat Shinshiro City, doncs res més lluny d’una especial espectacle urbana era un tram campestre, el de la tarda se li posava el colofó amb una doble passada per una especial espectacle urbana a Okazaki. En total doncs 7 proves especials cronometrades de tan sols 80,48 km competitius, a les que se’ls hi donava inici a manca de 3 minuts per a 3 quarts de 6 del matí, hora de sortida dels primers participants dels 33 que restaven en el parc tancat, és a dir els reenganxats Craig Breen i James Fulton, i que finalitzaria gairebé 12 hores més tard amb el retorn d’aquesta mateixa parella al punt de sortida.
Els líders vencien en la primera prova especial de la jornada, tanmateix la més llarga de l’etapa, i els britànics pràcticament doblaven el seu marge al capdavant de la classificació, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen se n’anaven llargs en un revolt i picaven de morro contra una paret danyant la direcció del seu cotxe. A més a més, els finlandesos hi punxaven una roda anterior, i en haver-se d’aturar per a realitzar la pertinent reparació, aquests s’hi deixaven gairebé 3 minuts a final de tram i amb ells 3 posicions a la taula, passant a tancar les posicions d’honor els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.
Amb la direcció malmesa, l'hemorràgia de segons era constant i en afegir les penalitzacions per retard en els controls horaris, finalment els campions del món completaven el bucle matinal en tretzena posició a més de 6 minuts del lideratge. Per davant Sébastien Ogier i Vincent Landais s’imposaven en la segona prova especial, mentre que amb un promig superior als 120 km/h, la més ràpida de tot el programa, Ott Tänak i Martin Järveoja establien el millor temps a Shinshiro City per tal d’anar-se aferrant a la tercera posició de podi.
Entretant, entre els belgues i els britànics, o el que és el mateix, entre els segons i els primers classificats, s’establia un estira i arronsa de segons, que a la conclusió de l’escull matinal, deixava un saldo positiu de 6 dècimes de segon més per a Elfyn Evans i Scott Martin, qui entraven en el reagrupament de mitja etapa amb 6,5 segons de marge versThierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Si la mesura es realitzava en relació a Ott Tänak i Martin Järveoja, aquest marge s’ampliava fins als 26,9 segons.
A la represa, Sébastien Ogier i Vincent Landais s’imposaven en les dues segones passades per les dues primeres passades per l’escull i els francesos progressaven fins a la cinquena posició provisional, mentre que, i malgrat no introduir cap canvi en el seu Yaris Rally1, Elfyn Evans i Scott Martin no es mostraven tan segurs amb les reaccions del seu cotxe com en el matí, especialment en el seu eix anterior, i els britànics perdien la primera posició davant els 2 segons millors registres de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i per tan sols 2,0 segons.
La caravana de seguretat arribava tard per a la correcta disputa de la primera passada per l’especial urbana d’Okazaki, amb el què aquesta havia de ser cancel·lada. En la següent, programada al cap de 18 minuts de la primera, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien la seva primera victòria de tram de la jornada i els belgues feien entrada al parc tancat del Toyota Stadium amb 4,0 segons de marge amb Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que el relació als seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja, el coixí de segons s’eixamplava fins als 39,9 segons. A diferència de la jornada anterior, la classificació ja estava molt trencada i Takamoto Katsuta i Aaron Johnston restaven a les portes del podi a 1 minut i 4,5 segons dels belgues, mentre que Sébastien Ogier i Vincent Landais eren cinquens a 2 minuts i 46,7 segons del lideratge.
La jornada dominical comptava amb 69,82 km cronometrats en el seu programa, una corda que es distribuïa al llarg de 5 proves especials a les que se’ls hi donava inici a manca de 5 minuts per a 3 quarts de 7 del matí del diumenge 13 de novembre, hora de sortida del parc tancat de l’Estadi Toyota per a la primera parella participant.
Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en la primera prova dominical i els britànics es quedaven a només 6 dècimes de segon del lideratge dels seus rivals belgues, emperò l'assumpció de riscos dels pilots de Toyota es cobrava els seus tributs en la següent prova especial, quan una errada de pilotatge del gal·lès, els portava a anar-se’n llargs a la sortida d’un revolt de dretes i punxar una roda, deixant-s’hi més d’un centenar de segons i amb ells 2 posicions a la taula a 13,9 segons de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
Els britànics intentaven esmenar l’errada anterior amb un segon millor temps darrere dels seus companys Sébastien Ogier i Vincent Landais en la cronometrada equatorial de l’etapa, si bé aquest resultat només els valia per acostar-se en unes pèrrimes 4 dècimes de segon al fanalet vermell de les posicions d’honor.
Les dues següents proves especials del programa no eren altra cosa que una segona passada per les dues primeres cronometrades dominicals, si bé la pluja, de notable intensitat hi afegia la seva nota de color. En aquestes condicions tan delicades, Craig Breen i James Fulton s’hi trobaven com a la seva Irlanda natal i els pilots, que no s’hi jugaven res, tancaven el programa amb respectives victòries parcials, mentre que amb la millora de les condicions climatològiques per a la disputa de l’esport, els veterans italians Mauro Miele i Luca Beltrame aconseguien un històric segon millor temps al Power Stage i amb ell els 4 punts extra al campionat.
L’altra cara de la competició, l’amarga era per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen així com per a Elfyn Evans i Scott Martin. Els finlandesos, amb una munta de rodes dures en el seu Yaris Rally1, tancaven el ral·li deixant-se 4 minuts i mig vers els irlandesos d’M-Sport en aquestes dues darreres proves cronometrades, mentre que els britànics s’endarrerien en 2 minuts i mig i amb ells no només s’allunyaven de la tercera posició, sinó que a més a més perdien la quarta plaça en favor de Sébastien Ogier i Vincent Landais.
En un encert del seu equip de meteoròlegs, els líders Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe navegaven en aquestes condicions tan delicades gràcies a disposar de 2 rodes de recanvi de pluja dalt del seu i20 Rally1 i els belgues certificaven la seva victòria final a les 5 en punt de la tarda, hora en la que es celebrava la cerimònia del podi, recorrent els 231,09 km cronometrats disputats, dels 274,31 km prèviament programats, en un temps de 2 hores 43 minuts i 52,3 segons, un registre que els suposava un marge final d’1 minut i 11,1 segons vers Ott Tänak i Martin Järveoja i de 2 minuts i 11,3 segons amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, una plaça de podi que era la tercera per al pilot local després de les dues aconseguides consecutivament en respectives edicions del Safari Rally.
Les errades alienes permetien pujar al podi al local Katsuta.
En categoria WRC2 Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen empataven a temps amb els seus compatriotes Sami Pajari i Enni Mälkönen en la prova especial inaugural, mentre que a 2,8 segons dels finlandesos s’hi trobaven els altres màxims aspirants al títol de la classe, els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
L’endemà divendres, Emil Lindholm i Receta Hämäläinen es quedaven en solitari al capdavant de la classificació en aconseguir el millor temps en la primera passada per Isegami Tunnel, si bé els nòrdics s’havien d’aturar abans d’arribar a la seva conclusió, en topar-se amb el Hyundai i20 Rally1 de Dani Sordo i Cándido Carrera en flames. Tanmateix, bona part de la pressió per a la consecució del títol es dissipava en quant Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak es passaven de frenada i patien una sortida de pista que els obligava a abandonar, amb el què els nòrdics en feien prou en obtenir 8 punts.
La segona especial de la jornada era cancel·lada per manca de bombers, mentre que en la tercera i útima del matí, Sami Pajari i Enni Mälkönen establien el millor temps sense que això provoqués canvis en la part alta de la taula.
A la represa, els líders es tornaven a imposar en la segona passada per la primera prova especial del bucle de 3 trams, mentre que en la següent i última del dia, els finlandesos s’ho prenien amb molta cautela en no tenir la pressió de la parella polonesa i aquests completaven el tram a 18,3 segons del millor temps de Teemu Suninen i Mikko Markkula, marge més que suficient com per a que els líders fossin superats en la classificació pels campions del món júnior de l’any 2021, així com pels seus compatriotes de Hyundai.
Tancada l’escapçada primera etapa, Sami Pajari i Enni Mälkönen s’endisaven al parc tancat de Toyota City amb 5,3 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula i per 8,4 segons amb Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen. Grégoire Munster i Louis Louka, a 37,3 segons del lideratge, quedaven lleugerament despenjats de la lluita finlandesa per la primera posició, amb l’agreujant d’estar a l’abast de la unitat oficial de Fabrizio Zaldívar i Marcelo der Ohanessian, classificats a 6,8 segons del seu registre.
Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen s’imposaven en totes 3 proves especials del dissabte al matí, i ja amb la primera d’elles, els recentment proclamats a Catalunya campions del món en categoria WRC2Junior, grimpaven fins a la primera de les posicions de la categoria.
Ans contrària era la sort de Teemu Suninen i Mikko Markkula. Creditors de 2 segons millors temps i un tercer millor registre per darrere de Sami Pajari i Enni Mälkönen, els de la marca coreana fitxaven tard en el control horari d’entrada al parc d’assistències i la parella perdia tot allò que havia aconseguit guanyar en els trams, en rebre una penalització de 50 segons, la qual els suposava baixar des de la segona fins a la quarta posició, a 6,1 segons del darrer graó de podi ocupat pels francòfons del benelux Grégoire Munster i Louis Louka.
Per la tarda Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen iniciaven l’escull tal i com l’havien acabat, és a dir, marcant el millor temps de la classe, mentre que el pilot luxemburguès i el copilot belga aconseguien aturar el cronòmetre amb el segon millor registre, per tal d’eixamplar en 4,7 segons el seu forat en relació a Teemu Suninen i Mikko Markkula, tercers a final de tram.
Els escollits per la marca coreana però, tancaven la jornada amb 2 victòries parcials en els 2 trams que aquests tenien per davant, i si bé aquests no aconseguien immiscir-se encara en les posicions amb dret a foto dalt del podi, el cert era que s’hi quedaven ben aprop.
Passats uns minuts de les 6 de la tarda doncs, l’activitat sabatina finaltizava amb Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen al capdavant de la classificació per 47,6 segons amb Sami Pajari i Enni Mälkönen i 1 minut i 2 dècimes de segon en relació a Grégoire Munster i Louis Louka. Teemu Suninen i Mikko Markkula restaven ansiosos per l’activitat dominical en estar a 2,2 segons del podi i a més a més, precedint en 59,3 segons al seu compatriota Heikki Kovalainen, expilot de Fórmula 1 i per llavors pilot de ral·lis en el campionat japonès, i el local Sae Kitagawa, en tan en quan Fabrizio Zaldivar i Marcelo der Ohanessian cursaven baixa per accident en el transcurs de la segona prova especial del dia.
Amb dues victòries de tram en les dues primeres proves especials del dia, Sami Pajari i Enni Mälkönen retallaven les distàncies fins als 36,8 segons vers els líders, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula, just després de recuperar la tercera posició al terme del primer repte cronometrat del matí, punxaven en la prova següent i tornaven a baixar fins a la quarta posició.
Disposats a recuperar un lloc en el podi, Teemu Suninen i Mikko Markkula prenien el relleu de llebrers de la classe en la tercera prova especial matinal, per tal d’acostar-se de nou a les posicions de podi i just abans d’afrontar les segones passades per les dues primeres cronometrades del dia, en les que la pluja ho trasbalsaria tot.
Grégoire Munster i Louis Louka aconseguien el seu primer temps escratx de la classe en la quarta cronometrada dominical i el luxemburguès i el belga grimpaven fins a la primera posició provisional en detriment d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, sort similar que també corrien Teemu Suninen i Mikko Markkula, qui s’endinsaven en posicions de podi en lloc de Sami Pajari i Enni Mälkönen.
La pluja s’encarnissava en la darrera cronometrada del programa, i a part de l’anecdòtic millor temps dels veterans italians Mauro Miele i Luca Beltrame, els finlandesos de Hyundai prenien la segona posició als de TokSport, mentre que Heikki Kovalainen i Sae Kitagawa aconseguien la quarta plaça de Sami Pajari i Enni Mälkönen.
Així doncs, Grégoire Munster i Louis Louka eren els homes més feliços del parc tancat del diumenge a la tarda a l’Estadi Toyota, on aquests hi certificaven la seva primera victòria de la temporada, que hi acabava, per 21,6 segons de marge amb la unitat homòloga de Teemu Suninen i Mikko Markkula. Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen tancaven el podi nipó a 34,8 segons de la posició que havien estat ocupant bona part del programa.
A efectes de campionat, els 15 punts que Emil Lindholm obtenia amb el podi japonès, permetien al pilot finlandès imposar-se també en la categoria absoluta del certamen WRC2 amb 7 punts d'avantatge vers Andreas Mikkelsen i 12 en relació al polonès Kajetan Kajetanowicz.
La pluja ho tombava tot, facilitant la primera victòria de Munster-Louka.
La victòria de Grégoire Munster i Louis Louka era doble, doncs aquests també s’imposaven entre els més joves de 30 anys, mentre que entre aquells que passaven dels 50 i molt segurament vestien cabells blancs, la primera plaça era per a Mauro Miele i Luca Beltrame, qui hi esdevenien campions.
El certamen de pilots ja feia mes i mig que estava decidit a favor de Kalle Rovanperä, però encara quedava per definir qui seria el subcampió de la temporada, si bé Ott Tänak o si bé el seu company d’equip Thierry Neuville. Estonià i belga pujaven dalt del podi japonès i per tant el tercer només aconseguia retallar 9 punts als segon, insuficients com per a provocar cap canvi en la classificació acumulada.
|
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Ott Tänak
|
|
 Thierry Neuville
|
|
Toyota havia aconseguit el seu sisè títol mundial a Catalunya, i per tant el fabricant japonès només s’hi jugava l’honor de guanyar en l’esdeveniment que es focalitzava a la Toyota City. Fora de les posicions de podi, doncs Takamoto Katsuta i Aaron Johnston s’allistaven en el Toyota NG, la llufa en el final de festa era contundent, amb la meitat de punts pels hostes de la darrera prova de l’any vers els seus rivals de Hyundai.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Carlos Sainz
Didier Auriol 
Lancia
Mitsubishi
Petter Solberg 
Citroën
Peugeot
Ford
Citroën
Stobart