Schwarz-Hertz aconseguien la seva primera victòria mundial en l'estrena del Catalunya al WRC

El 27è Ral·li Catalunya-Costa Brava era la primera edició de la prova catalana que gaudia de puntuabilitat mundial. Amb la ciutat gironina de Lloret de Mar com a centre d'operacions, el ral·li s'iniciava el diumenge 10 de novembre de 1991 i posava punt i final el dimecres 13 de novembre. La prova era puntuable per als calendaris dels campionats de pilots i producció, el que atreia fins a 83 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 76 eren presents a la rampa de sortida, transcorregudes les 4 etapes de competició i 35 especials cronometrades de superficie mixta terra-asfalt i 594,01 km de distància, 33 equips van ser a la cerimònia de clausura.

En la terra Kankkunen-Piironen van remuntar posicions.

La primera etapa es disputava integrament sobre asfalt, amb 7 especials cronometrades de 90,43 km de distància, en les que els pilots de Toyota Armin Schwarz i Arne Hertz, lliures de tota pressió van aconseguir marcar tres escratxs per esdevenir des del segon tram cronometrat els líders de la prova. D'altra banda François Delecour i Daniel Grataloup aconseguien els altres tres escratxs restants del dia, tenint en compte que el tram d'Ossor es va haver de cancelar per excès de públic, però una averia en el seu turbo, una vàlvula va quedar tancada i la pressió en l'admissió va quedar anulada, va fer perdre de l'ordre de minut i mig als pilots francesos de Ford.

L'averia del Sierra Cosworth 4x4 de François Delecour i Daniel Grataloup deixava en segona posició als espanyols, també de Toyota, Carlos Sainz i Luis Moya a 35 segons dels seus companys d'equip, els quals sabedors que es jugaven pràcticament el campionat, van optar per una tàctica força més conservadora en els trams, superant per només 1 segon al pilot de Vic Mia Bardolet i el seu copilot Antonio Rodriguez, els quals encara estaven en procés d'adaptació del Ford Sierra RS Cosworth 4x4 oficial.

Juha Kankkunen i Juha Piironen per la seva banda es lamentaven d'haver arribat amb el temps molt just per preparar la ronda catalana, i amb només 3 passades pels trams els hi resultava dificil recordar les corbes, justificant així haver caigut fins la sisena posició a 1 minut i 35 segons dels líders provisionals, mentre que els seus companys d'equip Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, tot i no gaudir de molta experiència a la prova es trobaven en quarta posició provisional a 40 segons de la primera posició.

El dilluns al matí s'iniciava la segona jornada, amb 13 especials d'asfalt i 216,12 km cronometrats per davant, però abans de disputar-se el primer quilòmetre es va produir la primera baixa important quan el Toyota Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya es negava a arrancar, sense dubtar-ho els espanyols van empènyer el seu cotxe per tal de sortir del parc tancat i poder arribar a les assistències, on malgrat intentar-ho tot el que estava en les seves mans, tot esforç va ser inútil i el cotxe no va arrancar pel que els grans favorits havien d'abandonar la prova.

En quan al que passava en els trams, François Delecour i Daniel Grataloup es varen llençar a l'atac marcant tots els escratxs del dia tret de la passada al Coll de Santigosa, on el millor registre va ser pels líders de la provisional Armin Schwarz i Arne Hertz. Els francesos retallaven així 1 minut i 10 segons als líders, recuperant bona part del temps perdut per l'averia del turbo en la primera jornada, mentrestant Mia Bardolet i Antonio Rodriguez, que en una ocasió van empatar el millor temps amb els seus caps de files, van arrossegar problemes amb el seu diferencial davanter que perjudicaven l'estabilitat del seu Sierra RS Cosworth 4x4 durant una bona quantitat de trams, ja que no hi havia temps material per poder realitzar la corresponent reparació.

Fins i tot en un cert moment de l'etapa Andrea Aghini i Sauro Farnocchia estaven en posició de prendre'ls-hi la posició, però afortunadament els pilots de Ford mantingueren la tercera posició gràcies a la reparació del diferencial i a una virolla dels italians, que els va permetre superar-los en 40 segons al terme de la jornada, això si a 1 minut i 42 segons ja dels primers classificats.

Dimarts arribava el torn de la terra i amb ella Juha Kankkunen i Juha Piironen van llençar el seu atac. Guanyant amb solvència 6 dels 9 trams que composaven l'etapa, els de Lancia escurçaven 37 segons vers els líders provisionals, Armin Schwarz i Arne Hertz, però el que era més important per a la parella finlandesa de cara a la lluita de la corona mundial, és que retallaven més de 3 minuts als altres pilots que tenien per davant en la taula i es situaven en tercera posició a només 25 segons del Ford Sierra RS Cosworth 4x4 de François Delecour i Daniel Grataloup.

Per la seva banda els pilots de Ford veien com el seu cotxe queia en picat el seu rendiment sobre la grava per unes suspensions massa toves i que en el cas d'endurir-les, perdien motricitat; explicant-se així la devallada de François Delecour i Daniel Grataloup o perque Mia Bardolet i Antonio Rodriguez, dominadors del Nacional d'Espanya de Terra amb un cotxe de la marca de l'oval, ara no podien controlar el Lancia Delta dels uruguaians Gustavo Trelles i Raul Ivetich.

La quarta i última jornada, de només 93,32 km cronometrats sobre terra dividits en 5 trams, començava amb cert nerviosisme quan Armin Schwarz i Arne Hertz havien de treure empenyent el seu cotxe del parc tancat fins arribar a les assistències on els seus mecànics només disposaven de 15 minuts per canviar la caixa de canvi, afortunadament els técnics ho feren en 9 minuts per a partir de llavors seguir intentant contenir l'assalt de Juha Kankkunen i Juha Piironen.

A l'equador de la jornada, en el tram d'El Subirà, tot va estar a punt d'anar-se en orris per a la parella de Toyota quan volcaven el seu Celica GT-4 en una paella lenta, de primera velocitat, si bé l'ajut d'un expectador no va fer necessari que Arne Hertz hagués de baixar del seu seient, el copilot suec va perdre les notes i els pilots van haver de fer el que restava de tram a ull, perdent 1 minut vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, que seguien encadenant escratxs i tenien a l'abast la segona plaça.

Si bé el Celica mostrava danys en la carrosseria per la seva revolcada, mecànicament el cotxe estava perfecte i afortunadament els "ouvreurs" del parella germanico-escandinava tenien còpies de les seves notes, pel que els líders van poder competir els dos trams que restaven en plenes facultats, permetent-se fins i tot acabar el ral·li amb un millor crono gràcies en part a que Juha Kankkunen i Juha Piironen patien una virolla que ben a punt els va estar de perdre la segona posició que en la penúltima cronometrada havien près a François Delecour i Daniel Grataloup.

Per la seva banda Mia Bardolet i Antonio Rodriguez es beneficiaven de l'averia en la transmissió en la primera cronometrada del dia i d'embragatge en la segona que obligava als uruguaians Gustavo Trelles i Raul Ivetich abandonar el ral·li quan quedaven tres trams per completar-lo, permetent que els de Ford finalitzessin en una meritòria quarta posició.

Sense més lloc als girs inesperats de guió, Armin Schwarz i Arne Hertz guanyaven per primera vegada un ral·li del mundial amb un temps total de 6 hores 44 minuts i 42 segons, 1 minut i 33 segons per davant dels pilots de Lancia Juha Kankkunen i Juha Piironen. François Delecour i Daniel Grataloup, tot i poder ressistir bona part del quart dia l'atac dels finlandesos, gràcies a emprar els mateix tipus de pneumàtic que els Toyota, finalment queien fins la tercera plaça per només 5 segons de diferencia és a dir a 1 minut i 38 segons dels guanyadors.

Delecour-Grataloup van donar molt joc en asfalt, en terra el Sierra no era tan competitiu.

En l'apartat de producció els pilots canaris Fernando Capdevila i Alfredo Rodriguez, juntament amb els argentins Carlos Menem i Victor Zucchini van estar mantenint una bonica lluita a bord dels seus Ford Sierra RS Cosworth 4x4 al llarg de tota la prova, portant els argentins la davantera en les especials d'asfalt. Arribada la terra, els espanyols van escurçar distàncies fins arribar a contactar amb els seus rivals, però en trencar-se un suport del motor, aquests van tornar-se a endarrerir. En la quarta i última etapa, Carlos Menem i Victor Zucchini obrien la direcció en impactar contra un arbre, el que va provocar als pilots argentins que patissin un accident en l'enllaç al següent tram contra un autobús havent d'abandonar lógicament la prova i cedint la victòria als canaris Fernando Capdevila i Alfredo Rodriguez que d'aquesta manera pujaven fins la segona posició de la general però a tot un món dels campions mundials, els belgues Grégoire de Mévius i Hervé Sauvage.

Un accident dels seus rivals, va deixar finalment la victòria a l'abast de Capdevila-Rodriguez .

El debut en el calaix més alt del podi permetia al pilot alemany Armin Schwarz pujar forces graons en la general provisional arribant fins al cinquè lloc, si bé el pilot ja no podia comptar de cara al títol mundial. Juha Kankkunen per la seva banda, els 15 punts que li donaven la segona posició, li permetia superar en 7 punts a Carlos Sainz en la general provisional del campionat i per tant passar a liderar la taula; si bé el finlandès hauria de restar un resultat en el RAC britànic i per tant hauria de fer un bon paper en la cita que tancava el campionat per tal de proclamar-se campió. Didier Auriol, que tancava el podi a 30 punts dels dos primers classificats, tampoc entrava en les travesses.

Pilot

Punts

Juha Kankkunen

138

Carlos Sainz

131

Didier Auriol

101

En el campionat de constructors, la victòria aconseguida per Armin Schwarz i Armin Hertz no era útil per a Toyota ja que la cita catalana que debutava amb nota al mundial, no era puntuable per al campionat i per tant la taula restava congelada des del Ral·li Sanremo.

Constructor
Punts

Lancia

134

Toyota

128

Mitsubishi

62

Duval-Smeets aconseguien la seva primera i única victòria mundial a Austràlia.

Setzena i última prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 18è Ral·li d'Austràlia finalitzava a Perth el diumenge 13 de novembre de 2005 amb 43 equips presents a la cerimònia de clausura dels 60 que el dijous havien pres la sortida des de la pertinent rampa. El ral·li, que comptava amb un recorregut format per 26 proves especials cronometrades de 355,01 km de distància, gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, constructors i producció, el que aplegava fins a 61 equips en la seva llista d'inscrits.

Mitsubishi s'acomiadava oficialment del mundial amb un podi.

La cita oceànica arrancava el dijous al vespre amb la tradicional especial espectacle de Perth, que en aquesta edició es celebrava en dues ocasions consecutives. En la primera passada pels seus 2,35 km cronometrats, els guanyadors del tram de proves, el norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills, marcaven el millor registre, esdevenint lógicament els primers líders de la prova; mentre que en la segona passada el millor temps l'aconseguien els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, si bé qui se n'anava a dormir líder era la parella de Subaru per tan sols 2 dècimes de segon per sobre dels del lleó.

Divendres 7 proves cronometrades més i dues noves passades per l'especial espectacle de Perth completaven la primera etapa del ral·li, llur distància contra el temps s'elevava fins als 129,54 km. Els locals i també pilots de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall s'adjudicaven els dos primers escratxs de la jornada, el que permetia als australians superar a Petter Solberg i Phil Mills un cop completada la segona d'elles. Aquests reaccionaven en la tercera especial del divendres marcant el millor temps, però la distància tan curta de l'especial a penes suposava un canvi en la general.

A continuació es tornaven a repetir les dues primeres cronometrades celebrades pel matí, però en aquesta ocasió el millor temps era en primera instància pel Subaru Impreza S11 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, que confirmaven així la seva condició de líders, mentre que els seus companys d'equip australians Chris Atkinson i Glenn MacNeall, obrien la direcció del seu cotxe en impactar contra una pedra i perdien uns quants segons i posicions en la general. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen també patien danys en el seu Peugeot 307 WRC arrel d'una sortida de pista, els quals acabarien suposant el seu abandonament en la següent prova especial cronometrada.

En aquest moment, en l'equador de la primera jornada, entrava en escena Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals gràcies al seu primer escratx a la cita oceànica es situaven ben aprop dels líders Petter Solberg i Phil Mills, mentre que els seus companys d'equip seguien cedint segons en no poder reparar l'averia de la direcció.

Ja per la tarda, en la represa després de passar per les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien sumar el seu segon escratx consecutiu, el que permetia als campions del món passar a liderar la provisional del ral·li per tan sols 7 dècimes de segon vers els anteriors líders, mentre que els seus companys donaven senyals d'estar a punt en signar el segon millor temps de l'especial. Però el seu liderat seria efímer, doncs en la següent cronometrada patien una sortida de pista colisionant frontalment contra un arbre, veient-se obligats a abandonar la prova. El liderat tornava a caure així en mans de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que els honors de ser els pilots més ràpids en l'especial tornaven a ser per a Chris Atkinson i Glenn MacNeall.

Les dues passades per l'especial espectacle de Perth gairebé no van aportar canvis importants en la taula de temps més enllà de l'intercanvi de posicions al podi entre els britànics d'Škoda, fitxats per la ocasió, Colin McRae i Nicky Grist, i els belgues de Citroën François Duval i Sven Smeets, que arribaven a la neutralització de la primera etapa amb 1,4 segons d'avantatge vers els pilots de la marca txeca i a 46,6 segons dels líders. Per darrera d'ells, els Mitsubishi dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i dels italians Gigi Galli i Guido d'Amore, lliuraven una interessant batalla amb el Xsara WRC privat de l'equip Kronos pilotat pels austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor per la quarta posició, saldat en aquell moment a favor dels finlandesos dels tres diamants vermells.

La segona jornada del ral·li tenia en el seu programa set especials cronometrades més, 5 d'elles corresponents als trams del bucle de Bannister, i dues noves passades per l'especial de Perth, amb el que es totalitzaven 9 proves de lluita contra el cronòmetre amb 122,15 km de corda. Petter Solberg i Phil Mills semblaven estar llençats cap a la victòria quan els líders sumaven un altre escratx en la primera especial del dissabte, peró en la segona els de la Constelació de les Plèiades topaven contra un cangur deixant el seu radiador en molt mal estat. Tot i que completaven el tram i conservaven la seva posició d'honor, en la tercera especial l'inicident amb la fauna local s'acabria cobrant la defunció del seu motor bòxer i per tant el seu obligat abandonament.

François Duval i Sven Smeets, que havien sapigut mantenir les distàncies amb l'Škoda Fabia WRC de Colin McRae i Nicky Grist passaven llavors a liderar la general provisional del ral·li, mentre que els finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, autors del millor temps en la segona i tercera prova cronometrada del dissabte, prenien la posició als britànics i passaven de cop des de la quarta fins a la segona posició.

Els dos escratxs consecutius de la parella de Mitsubishi esperonava a la de Citroën, que sumava llavors també dos escratxs de manera consecutiva, permetent als belgues obrir un petit forat de gairebé mig minut sobre els seus perseguidors, que després de la primera especial de la tarda tornaven a estar capitanejats per l'Škoda Fabia WRC de Colin McRae i Nicky Grist.

Sense incidents rellevants s'acabava la segona etapa del ral·li amb François Duval i Sven Smeets al capdavant de la provisional i amb 27,1 segons vers Colin McRae i Nicky Grist. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen fitxaven la seva entrada al parc tancat de Perth acumulant un retard de 32,2 segons vers els líders. Per darrera de la parella de Mitsubishi les posicions es varen anar aclarint i així Manfred Stohl i Ilka Minor eren quarts a 39,1 segons de la última posició de podi i els italians Gigi Galli i Guido d'Amore ocupaven la cinquena plaça a 35,8 segons dels de Kronos.

Diumenge els 103,32 km corresponents a les 6 últimes proves cronometrades haurien de determinar el guanyador de la prova. Els locals de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall proseguien la seva escalada de posicions amb l'escratx a la primera especial, mentre que François Duval i Sven Smeets, amb el segon millor temps en aquesta primera cronometrada, seguia ampliant distàncies vers els seus més immediats perseguidors; distàncies que s'obririen més quan els líders marcaven a continuació l'escratx mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen desplaçaven a Colin McRae i Nicky Grist fins al tercer graó del podi.

El bucle matinal acabava sense majors incidències, però en la represa una averia en l'embragatge del Fabia WRC de Colin McRae i Nicky Grist acabava amb els somnis de la marca txeca de sumar el seu segon podi en la història del mundial. La retirada de la parella britànica facilitava que els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor passessin a ocupar la última plaça de podi amb 22,6 segons de marge sobre Chris Atkinson i Glenn MacNeall, que en la seva remuntada havien aconseguit superar a Gigi Galli i Guido d'Amore en les especials del matí. Amb dues cronometrades per endavant la parella de Subaru ho va intentar, però es van quedar a 6 segons del seu objectiu i per tant sense la corresponent dutxa de xampany.

Completades doncs les 26 proves especials del recorregut, François Duval i Sven Smeets aconseguien la seva primera victòria en el mundial del ral·lis en aturar el cronòmetre en 3 hores 19 minuts i 55 segons, 52,9 segons menys que els finlandesos de Mitsubishi, marca que s'acomiadava així del mundial, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Manfred Stohl i Ilka Minor per la seva banda donaven el segon podi de la temporada a Kronos en finalitzar el ral·li en tercera posició a 1 minut i 33 segons dels guanyadors.

Stohl-Minor aconseguien un nou podi per a Kronos davant el desastre.

Entre els cotxes inscrits en el campionat de producció, després de les especials espectacle de Perth, o en tan bon punt els cotxes van començar a correr pels boscos australians, els britànics Mark Higgins i Daniel Barritt prenien les regnes de la categoria amb 4 escratxs al llarg de la jornada i mantenint un frec a frec amb el japonés Toshi Arai i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe. La lluita entre ambdós equips Subaru es va mantenir fins a l'equador de la segona jornada, quan una punxada arruinava el concurs de la parella britànica, deixant a Toshi Arai i Tony Sircombe al capdavant de la general.

Amb un coixí de minut i mig al capdavant de la general, la parella líder es va dedicar a controlar el ral·li, atacant en les especials més llargues per tal de seguir incrementant distàncies el que portaria finalment a Toshi Arai i Tony Sircombe a guanyar el ral·li i també el campionat mundial de producció davant el baix rendiment del qatarí Nasser Al-Attiyah a la cita oceànica.

Arai-Sircombe guanyaven ral·li i mundial.

En el campionat de pilots, cap dels 5 primers classificats aconseguia sumar ni un sol punt al ral·li australià, pel que la classificació es mantenia tal i com havia quedat després del Ral·li Catalunya-Costa Daurada i per tant la igualada entre Marcus Grönholm i Petter Solberg pel sub-campionat es mantenia, així com la tercera posició de Toni Gardemeister que a Austràlia feia debutar el nou Ford Focus RS WRC 06.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

127

Marcus Grönholm

Petter Solberg

71

71

Toni Gardemeister

58

En el campionat de constructors Mitsubishi era la marca que més punts aconseguia sumar del seu concurs al ral·li austral gràcies a ser la única marca en tenir dos cotxes a la línia d'arribada, però aquesta fita no es va traduir en cap canvi en la taula, doncs els dels tres diamants vermells es trobaven força separats de tots. Citroën tancava la temporada del seu comiat amb la seva onzena victòria mentre que els seus socis al grup PSA, Peugeot, deia adeu al mundial amb un 0. Ford per la seva banda conservava la seva tercera posició en el campionat per només 7 punts de marge vers Subaru.

Constructor
Punts

Citroën

188

Peugeot

135

Ford

104

Latvala-Anttila es treien el mal gust de boca australià guanyant a Gales .

El diumenge 13 de novembre de 2011, Cardiff era escenari de la cerimònia de clausura de la tretzena i última ronda del calendari del campionat del món de ral·lis, el 67è Ral·li de Gales. La cita britànica, que  comptava amb 23 proves especials en el seu recorregut d'una corda cronometrada de 353,33 km, era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors i producció, el que copçava l'interés de fins a 78 equips per a formalitzar la seva inscripció. 74 d'ells van ser presents a la rampa de sortida el dijous 10 de novembre per a començar a afrontar les especials disposades per la organització, dels que 39 les aconseguien completar.

Competint en terra de ningú, al final Østberg-Andersson acabaven segons.

El ral·li arrancava dijous al migdia amb dues passades pel tram asfaltat de Great Orme, en el que els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi aconseguien el millor temps en la seva primera passada, esdevenint per tant en líders, i la parella franco-monegasca de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona ocasió, sense que aixó suposès un canvi en el liderat, si bé els dels dos galons es quedaven a 9 dècimes de segon del primer lloc.

Una passada pel tram de Clocaenog, amb un marcat estil britànic amb fang i boira, tancava la primera jornada de competició, en el que l'altra parella finlandesa de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, eren els pilots més ràpids mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena en classificar-se per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, aconseguien anar-se'n a dormir amb la condició de líders per 7 dècimes de segon vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que els fins llavors líders de la general baixaven fins la tercera posició a 3,1 segons dels de Citroën.

A qui els hi anava pitjor aquesta peculiar arrancada del ral·li era als francesos de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els pilots patien una lleugera sortida de pista en la primera passada per Great Orme i en arrancar una roda del seu DS3 WRC, els provençals es veien obligats a acollir-se al superally de cara a sortir l'endemà.

La primera etapa es completava amb les 8 proves especials del divendres, un bucle de 4 trams que es celebrava matí i tarda, assolint així els 141,43 km cronometrats que constaven en el programa. Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en la primera especial del dia, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen feien el mateix en la segona. Un segon escratx consecutiu per part de la parella de Ford, situava als finlandesos que s'hi jugaven el títol en el liderat provisional de la prova per 4 dècimes de segon.

El liderat els hi durava ben poc a la parella, doncs en la quarta especial, la darrera del bucle matinal, els pilots entraven passats de frenada en un revolt, i en ser expedits cap al costat contrari després d'una derrapada, una branca se'ls hi clavava en el radiador que es foradava. Els pilots perdien uns 4 minuts en l'inicident i per tant tota opció a guanyar el ral·li i el mundial. La desgràcia peró no acabava aquí, doncs amb el radiador foradat, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no podien arribar fins al parc d'assistències i els finlandesos es veien forçats a abandonar el ral·li amb el motor exhaust, tot esperant que els seus mecànics els poguessin reparar per sortir l'endemà.

Sébastien Loeb i Daniel Elena recuperaven així la primera posició provisional del ral·li al regarupament de mitja jornada, seguits a 17,7 segons dels pilots de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que els pilots d'Stobart, el norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson, tancaven les places d'honor a gairebé 1 minut dels primers classificats.

En la represa, Sébastien Loeb i Daniel Elena decidien prendre's el que restava de jornada amb serenor, el que permetia a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mitjançant tres temps escratx i un segon temps escratx per darrera dels veïns irlandesos de Mini Kris Meeke i Paul Nagle, tirar-se a sobre de la parella de Citroën, que seguia retenint la primera plaça peró amb només 1,1 segons de coixí. Per la seva part, Mads Østberg i Jonas Andersson es mantenien en la tercera posició provisional a 1 minut i 13,5 segons dels líders i amb només 7,8 segons de coixí amb el Citroën DS3 WRC privat del norueg Petter Solberg i el local Phil Mills.

La segona etapa del ral·li, disputada íntegrament en dissabte, comptava en el seu programa amb un bucle de tres trams que en celebrar-se en dues ocasions, permetia als pilots assolir els 128,06 km programats. En no poder sortir a competir Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la jornada sabatina, Sébastien Loeb i Daniel Elena esdevenien automàticament campions mundials; el que permetia als pilots llençar-se a l'atac sense especulacions. Els de Citroën s'imposaven en els dos trams més llargs del bucle, mentre que els seus rivals de Ford, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, ho feien en el més curt, Sweet Lamb.

D'altra banda, l'esperat duel per la darrera posició de podi entre Mads Østberg i Jonas Andersson amb Petter Solberg i Phil Mills no es produia en quan els pilots del Citroën privat es veien obligats a abandonar el ral·li per avèria mecànica en la primera especial sabatina.

Per la tarda, la presència del sol permetia que les pistes s'assequessin lleugerament, amb el que l'ordre de sortida cobrava una mica més d'importància que no pas al matí. Així Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es trobaven la traçada una mica més neta que Sébastien Loeb i Daniel Elena, primers en pista, amb el que els de Ford s'anotaven els tres millors temps del bucle per davant de la parella de Citroën, i passaven a liderar la prova al terme de la quarta cronometrada, per anar-se'n a dormir amb 6,1 segons de coixí vers el pilot alsacià i el seu inseparable navegant monegasc. Mads Østberg i Jonas Andersson, alliberats de la pressió per afermar la seva plaça, seguien tancant les posicions d'honor amb 2 minuts i 43,9 segons de retard vers el temps dels primers classificats.

La tercera i última etapa seguia un model idèntic al de la jornada sabatina, és a dir, un bucle de tres trams que en celebrar-se en dues ocasions, es generaven les 6 proves especials dominicals amb els seus 84,04 km cronometrats. Els líders s'imposaven en la primera prova especial del dia per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena, peró poc després, en l'enllaç entre la primera i la segona cronometrada, els campions mundials topaven frontalment amb un cotxe particular que circulava pel cantó equivocat de la via, provocant-los el trencament del radiador i per tant l'abandonament del ral·li. Amb aquesta nova baixa Henning Solberg i Ilka Minor accedien a les places de podi, si bé el seu Ford Fiesta RS WRC es trobava ja a gairebé 6 minuts del Ford líder, peró amb mig minut de marge amb el Mini Cooper WRC de Kris Meeke i Paul Nagle.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'anotaven el millor temps en la segona especial, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el bucle matinal amb el seu primer escratx al ral·li. En repetir el bucle, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila encara estarien a temps d'anotar-se el seu darrer escratx a la cita en la quarta especial cronometrada dominical, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia afegien dos millor temps més en el seu haver imposant-se en les dues últimes especials. D'altra banda el nord-irlandès Kris Meeke i l'irlandès Paul Nagle es tiraven literalment a sobre de Henning Solberg i Ilka Minor, situant-se a només 1,8 segons de la darrera plaça de podi a l'espera de celebrar-se l'última prova especial. La fogositat del pilot de Mini peró, li va suposar una errada i per tant la impossibilitat de sumar el seu primer podi al mundial.

Amb l'entrada a Cardiff el diumenge al migdia doncs, es donava per finalitzat el 67è Ral·li de Gales, el qual es resolia amb la victòria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals invertien un temps total de 3 hores 27 minuts i 3,5 segons en recòrrer els 353,53 km cronometrats, amb 3 minuts i 42,9 segons de retard ho feien els pilots d'Stobart Mads Østberg i Jonas Andersson, mentre que Henning Solberg i Ilka Minor tancaven un podi integrament Ford a 7 minuts i 5,1 segons dels guanyadors.

Les nombroses baixes, permitien a Solberg-Minor pujar al podi..

En el campionat de producció, al llarg de la primera etapa del ral·li s'establia un estira i arronsa entre els finlandesos Jarkko Nikara i Patri Nikara amb el suec Patrik Flodin i el finlandès Timo Alanne, resolt a favor de la parella nòrdica quan el Mitsubishi Lancer Evo IX dels seus rivals s'accidentava en la darrera especial del divendres. Lluny d'acomodar-se amb els gairebé 3 minuts de marge que gaudien els líders al terme de la primera etapa, els pilots del Subaru Impreza WRX STi s'imposaven en les tres primeres especials sabatines així com en la cinquena, fent entrada al parc tancat de Cardiff amb 1 minut més de coixí vers la nit anterior.

Diumenge els pilots seguien un pla similar al de la jornada anterior, s'imposaven en les tres primeres passades pels trams i de cara al migdia es relaxaven una mica per tal de proclamar-se guanyadors de la categoria. Una victòria que servia al pilot suec per a completar la temporada en segona posició, a 20 punts del ja proclamat campió Hayden Paddon i que a Gales no havia vingut a competir, i superant en 13 punts al polonès Michal Kosciuszko.

Superades les dificultats del divendres, el ral·li va ser plàcid per a Flodin-Alanne.

Entre els més joves del campionat, la WRC Academy, l'irlandès Craig Breen i el seu navegant britànic Gareth Roberts, ben d'hora prenien el control de la categoria i en imposar-se en 14 de les 17 proves especials que aquests disputaven, els pilots certificaven una contundent victòria per davant dels seus rivals en la cursa pel campionat, els estonis Egon Kaur i Erik Lepikson.

En clau de campionat, l'rlandès obrava el miracle, doncs en guanyar 14 trams cronometrats, afegia 14 punts als 25 que li suposava la victòria al ral·li, amb el que irlandès i estoni completaven la temporada empatats a 111 punts. El desempat es decidia a favor del primer en acumular més victòries parcials en les especials, i per tant Craig Breen s'adjudicava el títol de campió.

Breen-Roberts guanyaven de forma contundent i esdevenien campions.

En la taula del campionat de pilots, els abandonaments de l'alsacià Sébastien Loeb i del finlandès Mikko Hirvonen a la cita galesa, deixava les puntuacions dels dos pilots inalterades vers l'anterior cita, el Ral·li Catalunya, amb el que el pilot francès s'anotava el seu vuitè títol mundial consecutiu per 8 punts de marge vers el seu rival, que tanmateix la temporada següent esdevindria company d'equip. Per la seva banda Sébastien Ogier tancava la temporada amb mal peu, amb l'abandonament del Catalunya i els 3 punts aconseguits al Power Stage de Gales, peró malgrat tot el provençal ho feia en la tercera posició a 26 punts del seu company d'equip i amb 24 de marge vers Jari-Matti Latvala.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

222

Mikko Hirvonen

214

Sébastien Ogier

196

En el campionat de constructors Citroën havia esdevingut campiona a Salou, pel que el resultat de la ronda britànica no feia més que llimar una mica les diferències entre els dels dos galons amb els de l'oval. D'altra banda Stobart certificava un any més que sota l'ampara de M-Sport i amb pilots de cert nivell, ningú els hi podia discutir la tercera plaça del campionat, aconseguint 80 punts de marge amb l'equip privat i solitari de Petter Solberg.

Constructor
Punts

Citroën

403

Ford

376

Stobart

178