Ogier-Ingrassia aconseguien la seva victòria parcial número 500 en terres gal·leses així com guanyar la cita per tercer any consecutiu.

Completades les 19 proves especials programades de 310,15 km cronometrats i amb la pertinent cerimònia del podi celebrada a Cardiff, el diumenge 15 de novembre de 2015 es donava per finalitzat el 71è Ral·li de Gales, última cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda britànica era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, així com el WRC-2, WRC-3 i el campionat júnior, el que permetia als organitzadors presentar una llista d'inscrits de 79 equips, dels que 69 es personaven el dijous 12 de novembre a la rampa de sortida per tal d'afrontar a partir de l'endemà el recorregut programat. 58 equips participants aconseguirien completar-lo.

Als irlandesos Meeke-Nagle els va ser impossible presentar batalla a Ogier-Ingrassia.

La primera jornada de la cita britànica estava composada per un total de 6 proves especials de 131,40 km cronometrats, els quals tenien el handicap afegit de celebrar-se sense assistències intermèdies, només s'habilitava un parc remot en el que es permetia el canvi de pneumàtics. En la primera especial del dia Sébastien Ogier i Julien Ingrassia superaven als seus companys d'equip per 8 dècimes de segon, amb el que els campions del món esdevenien els primers líders de la prova.

Tot i la brevetat de Sweet Lamb, de només 3,33 km de distància, el ral·li començava a aclarir-s'hi en la seva segona cronometrada quan els pilots francesos de Volkswagen repetien autoria del millor registre alhora que els seus companys finlandesos patien una sortida de pista en el segon revolt que els enviava directament al parc tancat abans d'hora. Els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle heretaven així la segona plaça, mentre que els noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene amb el tercer Polo R WRC s'introduïen en places de podi.

Els líders tancaven el bucle matinal amb el seu tercer escratx consecutiu, amb el que la parella arribava a les assistències remotes pel canvi de gomes amb gairebé 13 segons de marge vers Kris Meeke i Paul Nagle i amb 17 en relació als seus companys noruecs. Els belgues de Hyundai, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, causaven la segona baixa il·lustre del dia en aquesta tercera prova especial en arrencar-hi una roda del seu i20 WRC.

La parella irlandesa de Citroën aconseguia trencar la ratxa dels provençals amb el seu primer millor temps a la represa, si bé Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven la seva actuació en la primera jornada amb dos nous escratxs que els conferien un marge de 13,5 segons vers Kris Meeke i Paul Nagle a l'entrada al parc tancat. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, a 31,5 segons dels seus companys, tancaven el podi amb un coixí d'11,6 segons amb el segon dels Citroën DS3 WRC oficial, el de Mads Østberg i Jonas Andersson, mentre que els espanyols de Hyundai, Dani Sordo i Marc Martí, tenien opcions més remotes d'accedir a les places d'honor en trobar-se a més de mig minut dels escandinaus de Citroën.

La jornada sabatina era la més llarga de totes en tenir 142,32 km cronometrats al llarg de 9 proves especials, disputant-se les 7 primeres sense assistències, el que li conferia a la jornada un cert caràcter maratonià, si bé la pluja, que feia acte de presència en terres gal·leses, netejava les pistes de fang i donava millor tracció als participants.

Com a re-incorporat al ral·li, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'emportaven el millor temps en la primera prova del dia seguits d'uns altres re-incorporats, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Aquests últims trencaven un palier en la segona especial sabatina, el que els obligava a afrontar el que restava de dia amb calma. Mads Østberg i Jonas Andersson patien una punxada en aquesta segona prova especial i brindaven la quarta plaça a Dani Sordo i Marc Martí. Per davant Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tenien un petit estira i arronsa amb Kris Meeke i Paul Nagle en les dues primeres especials del dia, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene amb el seu escratx a la tercera cronometrada, miraven de no perdre el tren per les places més altes del podi.

A partir d'aquell moment, i amb 3 escratxs consecutius, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia començaven a decidir el ral·li, doncs amb aquests 3 millors registres, els provençals aconseguien elevar les distàncies vers la parella irlandesa de Citroën fins gairebé el mig minut i en relació als seus companys noruecs fins a fregar el minut de gap.

Entretant, els estonians de M-Sport, Ott Tänak i Raigo Mõlder, havien aconseguit pujar fins la quarta posició en detriment de Dani Sordo i Marc Martí, que patien problemes amb el canvi, i de Mads Østberg i Jonas Andersson, els quals patien una virolla en la cinquena prova especial i després remataven la mala estrugança en patir una sortida de pista en la sisena prova especial, sortida que en quedar-se una estona clavats al voral, els suposava acomiadar-se definitivament de les posicions de podi. Doncs bé, la parella de l'est del preparador britànic, tancava el llarg bucle matinal amb el seu primer escratx al ral·li, si bé a efectes de temps aquest era poc significatiu, doncs la setena especial era una breu especial espectacle, si que els donava certa moral als protegits de Malcolm Wilson.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven la jornada amb un segon millor temps, per darrera dels seus companys de formació Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, i un escratx en la darrera prova especial cronometrada, amb el que els líders fitxaven a l'entrada del parc tancat de Deeside amb 35,7 segons de marge vers el Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle i 1 minut i 4 dècimes de segon en relació al Polo R WRC de la parella noruega. Per darrera d'ells, Ott Tänak i Raigo Mõlder tenien difícil entrar en les posicions de podi, doncs el gap a recuperar vers els pilots nòrdics de Volkswagen era d'1 minut i 40,7 segons, a més a més, els espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí es situaven a només 14,7 segons dels d'M-Sport.

El recorregut programat es culminava diumenge amb 4 proves especials d'una corda total cronometrada de 36,43 km de distància. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es treien el mal gust de boca que els havia deixat les dues jornades anteriors en guanyar totes les proves del dia. Mentrestant, en la part alta de la taula, Dani Sordo i Marc Martí aconseguien la quarta posició absoluta en registrar-se l'accident d'Ott Tänak i Raigo Mõlder en la primera prova dominical.

En la part més alta de la taula, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia afluixaven una mica el ritme per tal d'assegurar-se la seva tercera victòria consecutiva en terres gal·leses, certificant-la amb un temps total de 3 hores 3 minuts i 2 segons, el que equivalia a un marge de 26 segons vers Kris Meeke i Paul Nagle. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, que marcaven el segon millor temps en 3 de les 4 proves programades pel dia, tancaven el podi britànic a 36,2 segons dels seus companys d'equip.

Mikkelsen-Fløene van passar de no poder prendre part del tram de proves a pujar al podi.

En el campionat WRC-2, els pilots de Peugeot Craig Breen i Scott Martin iniciaven el seu concurs a la cita gal·lesa amb determinació, imposant-se en la primera i tercera prova especial, però una punxada soferta en la quarta, deixava al pilot irlandès i al seu navegant britànic lluny de les posicions capdavanteres. Alhora, els francesos Eric Camilli i Benjamin Veillas passaven a copar la provisional amb un millor temps, confirmant la seva condició de líders amb un altre escratx en la sisena i última prova especial de la primera jornada.

Al llarg del dissabte la parella líder mantenia un intens pols per la primera posició amb els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula, el qual es resolia a favorablement per a Eric Camilli i Benjamin Veillas en la recta final del dia, per gairebé mig minut més de marge del que aquests feien sortida del parc tancat de Deeside a primera hora del matí. En el transcurs de les tres primeres proves dominicals, la distància entre els dos contendents pràcticament no variava i quan tot semblava estar encaminat cap a la victòria de la parella francesa, una inoportuna averia en el turbo privava als pilots d'aquesta i la brindava a Teemu Suninen i Mikko Markkula.

En clau de campionat el resultat del ral·li va ser irrellevant, doncs l'absent Nasser Al-Attiyah havia esdevingut ja campió al Ral·li Catalunya i tots aquells que hi aconseguien puntuar, es trobaven classificats a la part baixa de la taula del certamen.

Una averia aliena, brindava a Suninen-Markkula la seva primera victòria al WRC-2.

Entre els cotxes de dues rodes motrius, el WRC-3, el francès Quentin Gilbert i el belga Renaud Jamoul afrontaven les primeres especials del ral·li amb un ritme superior a la resta del parc tancat, aconseguint en les 5 primeres proves del divendres un total de 4 millors temps i un segon temps escratx a 5 dècimes de segon dels noruecs Ole-Christian Veiby i Anders Jæger. Malauradament, i quan havien disputat uns 10 km de la sisena i última especial de la jornada, apareixia una averia en la bomba d'aigua, la qual els obligava a abandonar la jornada i entregava el testimoni del liderat a Ole-Christian Veiby i Anders Jæger per gairebé 2 minuts i mig de marge vers l'inferior Peugeot 208 R2 dels italians Fabio Andolfi i Simone Scattolin.

Dissabte, com en la jornada anterior, Quentin Gilbert Renaud Jamoul es feien un fart de marcar escratxs, 8 de 9 possibles, el que permetia a la parella francòfona escalar fins la quarta posició provisional, mentre que els líders aconseguien de mica en mica eixamplar distàncies vers els seus rivals, tot i la penalització de 40 segons que els hi era aplicada a primera hora del matí en haver entrat tard al parc tancat la jornada anterior.

La brevetat de la jornada dominical no aportava gaires emocions més enllà de l'abandonament dels segons classificats, el local Chris Ingram i el francès Gabin Moreau, al terme de la segona prova especial per averia en el motor del seu Citroën DS3 R3T Max.

En clau de campionat, Ole-Christian Veiby aconseguia gràcies a la seva victòria britànica superar a Simone Tempestini en la classificació del certamen, i restar així com a subcampió al terme de la temporada a 23 punts de Quentin Gilbert, guanyador amb 115 punts totals.

Veiby-Jæger no van ser els més ràpids, però les averies els van respectar.

Sébastien Ogier aconseguia així la seva vuitena victòria de la temporada, el que permetia al pilot de Gap completar la temporada amb 80 i 92 punts de marge vers els seus companys d'estructura Jari-Matti Latvala i Andreas Mikkelsen respectivament. Mads Østberg esdevenia el primer pilot no Volkswagen a 55 punts del seu compatriota i amb 4 punts de marge vers el seu company Kris Meeke, reflectint clarament la superioritat del constructor alemany.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	263
Jari-Matti Latvala	183
Andreas Mikkelsen	171

En el campionat de constructors, tot i l'infortuni de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, Volkswagen esdevenia per desena vegada la marca que més punts sumava a la cita, amb el que els de Wolfsburg aconseguien una renda final de 414 punts, gairebé el doble que els seus més immediats perseguidors, capitanejats per Citroën gràcies a sobretot el segon lloc de Kris Meeke i Paul Nagle a l'esdeveniment. Hyundai, que prometia inversions fortes en entrar al campionat, millorava vers la temporada anterior i culminava la temporada en la tercera posició a 6 punts dels del doble galó.

Constructor	Punts
Volkswagen	414
Citroën	230
Hyundai	224