Ogier-Ingrassia només van haver de suar fins dissabte al matí per aconseguir una nova victòria a Gales.

Amb la finalització del 70è Ral·li de Gales el diumenge 16 de novembre de 2014, la temporada del mundial de ral·lis també tocava el seu punt final. Amb possibilitat d'atorgar punts pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 i mundial júnior, sent aquest últim pràcticament el mateix campionat que l'anterior però amb una manera diferent de repartir punts, la cita britànica es presentava amb 72 equips inscrits i 23 proves especials de 305,64 km cronometrats en el seu programa, a les que els 63 equips que prenien la sortida des de la pertinent rampa començarien a fer front a partir del divendres 14 de novembre. 53 equips participants aconseguien completar la prova.

Hirvonen-Lehtinen s'acomiadaven del mundial amb un lluitat podi.

A diferència de molts altres ral·lis contemporanis, la primera etapa de la ronda gal·lesa era la més llarga de totes, amb 145,78 km de competició al llarg de 8 especials cronometrades, les quals s'agrupaven en un bucle de 4 trams pels que s'hi passaven a primera hora del mati i tarda. L'ambient era el que hom esperava d'una cita al Regne Unit, pluja i fang, i en aquestes condicions s'hi desenvolupaven molt bé els Volkswagen Polo R WRC; els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'adjudicaven els millors temps en la primera, segona i quarta especial cronometrada del bucle matinal, mentre que els seus companys finlandesos, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, ho feien en la tercera. A més a més, mentre els 3 Polo R WRC van estar operatius al 100%, ja que els noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene patien una sortida de pista en la segona cronometrada que els convidava a abandonar la jornada abans d'iniciar la següent especial, els cotxes alemanys copaven les tres primeres posicions a final de tram.

La baixa d'Andreas Mikkelsen i Ola Fløene emplaçava llavors a una lluita per la tercera plaça entre els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson i els finlandesos de M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals en tractar-se del seu últim ral·li en actiu, havien jurat lluitar per tal d'acabar la prova com el primer no-Volkswagen. Aquests dos últims completaven el bucle matinal separats per tan sols 4,5 segons i amb un marge no gaire més important vers els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle i els belgues Thierry Neuville, que també aspiraven a aquesta tercera plaça, mentre que per davant els dos Volkswagen havien aconseguit un gap superior al mig minut trobant-se separats entre ells en 9,5 segons.

Per la tarda, amb les segones passades per les especials, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien revertir les dinàmiques i s'imposaven en tres de les quatre cronometrades del bucle, la cinquena, setena i vuitena especial del dia, mentre que els sempre líders de la prova, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, ho feien en la sisena, amb el que els dos companys de Volkswagen completaven la primera etapa separats per tan sols 6,6 segons.

El gran ritme imposat per les dues parelles del constructor alemany, provocava que els seus perseguidors es classifiquessin a partir d'1 minut i 13,8 segons, amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen ocupant la tercera posició provisional a l'entrada al parc tancat i amb els dos Citroën DS3 WRC oficials trepitjant-los els talons, doncs el gap vers Kris Meeke i Paul Nagle i en relació a Mads Østberg i Jonas Andersson era de 7,7 i 8,4 segons respectivament. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, a 20,1 segons de la parella finlandesa de M-Sport, conservaven esperances d'entrar també en aquesta lluita.

La jornada sabatina tenia un model similar a la primera etapa, un bucle de 4 trams es celebrava en dues ocasions, si bé en el cas del matinal, una breu especial de 2,06 km s'hi afegia per tancar l'activitat als trams, comptabilitzant-se així en total 9 proves especials de 113,74 km cronometrats. En la modalitat de re-enganxats, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene sortien a lluir-se el dissabte al matí, i els noruecs s'imposaven en tots els trams del bucle matinal tret de la breu especial cronometrada, en la que el seu compatriota Henning Solberg i l'austríaca Ilka Minor els hi llevaven l'honor per només 2 dècimes de segon.

D'altra banda, entre els classificats en les zones calentes de la taula, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila patien una sortida de pista en la primera especial sabatina, i en perdre-hi més de 3 minuts, els finlandesos deixaven camí lliure als seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia cap a la victòria, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle passaven a ocupar la darrera plaça de podi a partir d'aquell instant. Els irlandesos es mostraven més ràpids que no pas Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al llarg del bucle matinal, el que permetia a la parella de Citroën entrar al re-agrupament a només 7 dècimes de segon de la segona posició, però tanmateix amb un marge de 8,6 segons vers els seus companys d'equip Mads Østberg i Jonas Andersson.

En tan bon punt es va reiniciar l'activitat a les especials, Kris Meeke i Paul Nagle prenien la segona plaça a Mikko Hirvonen i Jarmo Lethinen gràcies a l'escratx aconseguit en la primera prova del bucle, sisena de la jornada, però la parella finlandesa d'M-Sport responia amb la mateixa moneda, i en imposar-se en la següent especial, els pilots recuperaven allò que havien perdut minuts abans.

L'estira i arronsa entre irlandesos i finlandesos es mantenia en el que restava de jornada, si bé en menor grau i sense que la segona plaça no patís cap altre canvi de mans, amb el què l'entrada al parc tancat es feia amb 3,4 segons de distància entre els dos equips immersos en la lluita i amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia gairebé 1 minut per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Mentre que pel que fa a Mads Østberg i Jonas Andersson, els escandinaus de Citroën es desinflaven una mica vers els seus més immediats rivals i es trobaven ja a 39,7 segons dels seus companys d'equip.

L'activitat als trams es tancava diumenge amb la celebració de la tercera i última etapa, la qual estava composada per 6 proves especials de només 46,12 km de distància, llur principal handicap residia en l'absència d'assistències intermèdies. Mads Østberg i Jonas Andersson, iniciaven la jornada imposant-se en les dues primeres proves especials, mentre que en la tercera, i breu, prova cronometrada el millor temps era pels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

D'altra banda, entre els que havien de sortir a decidir coses, Kris Meeke i Paul Nagle patien una sortida de pista en la primera especial, i malgrat patir una doble punxada amb una única roda de recanvi, els irlandesos retallaven uns tímids 1,8 segons a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al llarg del bucle matinal, pel que de cara a les segones passades pels tres trams que havien acabat de disputar, les distàncies entre els dos equips s'establien en només 1,6 segons.

Amb una roda en males condicions, doncs no hi havia assistències intermèdies, Kris Meeke i Paul Nagle van començar a perdre terreny en les tres últimes especials del programa, amb el que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'afermaven en la segona plaça i els seus companys Mads Østberg i Jonas Andersson els hi prenien la darrera plaça de podi en la penúltima especial.

Un cop els 53 equips participants que aconseguien completar la tercera etapa feien entrada al parc tancat de Cardiff, el ral·li es donava per conclòs amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, la vuitena dels provençals al llarg de la temporada, amb un temps total de 3 hores 3 minuts i 8,2 segons. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que s'acomiadaven del mundial de ral·lis com a pilots en actiu, precisaven de 37,6 segons més que els guanyadors per a recórrer els 305,64 km cronometrats del programa, pel que els finlandesos pujaven al segon calaix del podi, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson eren els qui el tancaven a 1 minut i 3,6 segons dels guanyadors.

Østberg-Andersson aconseguien una plaça de podi en els darrers sospirs de la prova gràcies a una errada dels seus companys.

En la categoria intermèdia, el WRC-2, Jari Ketomaa i Kaj Lindström sortien amb un ritme superior al de la resta del parc tancat i els finlandesos s'imposaven consecutivament en les 5 primeres especials del ral·li així com en la vuitena i última del primer dia, el que donava un marge de 39,5 segons als pilots vers els portuguesos Bernardo Sousa i Hugo Magalhães, guanyadors de les altres dues especials cronometrades.

Dissabte els líders seguien mantenint un ritme fort, i si bé només guanyaven tres proves especials, els finlandesos es distanciaven una mica més dels seus més immediats perseguidors al llarg de tota la jornada, una distancia que en la darrera especial veia un increment sobtat quan Bernardo Sousa i Hugo Magalhães es veien obligats a abandonar la competició en patir un accident.

Amb unes distàncies assolides força importants, el ritme de la classe es relaxava de cara a la jornada dominical, i els italians Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta, hereus de la segona posició, esdevenien protagonistes en guanyar 4 cronometrades de les 6 que constaven al programa. Així doncs Jari Ketomaa i Kaj Lindström aconseguien finalment la victòria per gairebé 1 minut de marge vers els transalpins.

En clau de campionat però, la victòria que aconseguia Jari Ketomaa a Gales era insuficient per superar al qatarià Nasser Al-Attiyah a la general del certamen, qui comptava amb 20 punts de marge a la baixada de la rampa de sortida, i per tant li permetien prendre's la cita britànica amb molta calma i aconseguir el títol per tant sols 3 punts.

Ketomaa-Lindström aconseguien una victòria estèril a efectes de campionat.

Entre els cotxes de dues rodes motrius, campionat anomenat WRC-3 i que a la pràctica no era altre cosa que el JWRC, els locals Alastair Fisher i Gordon Noble mostraven un pilotatge excel·lent en imposar-se en 4 de les 8 especials de la primera etapa, aturant el cronòmetre amb el segon millor registre en les 4 restants, el que conferia a la parella britànica un marge de més d'1 minut vers la segona parella classificada.

Amb un bon coixí de temps aconseguit en la primera jornada, Alastair Fisher i Gordon Noble concedien uns certs segons als seus perseguidors al llarg de la jornada sabatina, malgrat el qual els líders aconseguien tornar a Cardiff amb un marge que fregava el minut d'avantatge, temps més que suficient com per poder afrontar els darrers 46,31 km cronometrats amb serenor i acabar-se anotant la victòria a la cita domèstica amb un darrer escratx inclòs per tal d'elevar el gap per sobre del minut.

En clau de campionat la victòria només feia que certificar el subcampionat del pilot britànic per 3 punts de marge vers l'eslovac Martin Koci, doncs des del Ral·li d'Alemanya el francès Stéphane Lefebvre ja n'era el campió del certamen junior.

Fisher-Noble lligaven la victòria en la primera jornada.

Sébastien Ogier ja havia revalidat el títol de campió mundial a Catalunya, amb el que amb la seva vuitena victòria de la temporada, el provençal no feia més que obrir encara més la distància que el separava del seu company d'equip Jari-Matti Latvala, segon classificat. Tot i que Andreas Mikkelsen no aconseguia afegir cap punt al seu compte particular, el noruec tancava la temporada en la tercera posició del campionat amb 24 punts de marge vers Mikko Hirvonen, el primer pilot fora de l'òrbita Volkswagen a la taula i que a Gales s'acomiadava de l'especialitat.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	267
Jari-Matti Latvala	218
Andreas Mikkelsen	150

La superioritat de Volkswagen era tan gran, que els alemanys havien aconseguit revalidar el seu títol de constructors al mes de setembre a Austràlia, però a la baixada de la rampa de sortida de Cardiff el dijous al vespre, encara quedava per decidir el subcampió. M-Sport aconseguia sumar 5 punts més a la cita domèstica que no pas Citroën, però amb un marge de 7 punts favorable als francesos a l'arribada a la cita, la plaça s'acabava inclinant pels del dos galons.

Constructor	Punts
Volkswagen	447
Citroën	210
M-Sport	208