En el dia abans del seu aniversari, Petter Solberg aconseguia la seva primera victòria mundial.

El 17 de novembre de 2002 a Cardiff no només es posava punt i final al 58è Ral·li de Gran Bretanya, sino que també es feia a la temporada del campionat del món de l'especialitat. La prova que estava composada per 17 especials cronometrades de 390,57 km de distància arrancava a la mateixa capital galesa el 14 de novembre amb 85 equips presents dels 94 que havien formalitzat la seva inscripció per la prova i dels que 38 aconseguirien finalitzar-la. La cita britànica tenia puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i mundial júnior.

Märtin-Park no van poder contenir el ritme endimoniat de Solberg-Mills al tercer dia i perdien la primera plaça.

Amb els títols de campions del món de pilots i constructors ja decidits en favor de Marcus Grönholm i Peugeot respectivament, l'interés residia en la consecució del títol junior al que hi arribaven amb opcions el pilot de Vic Dani Solà i l'italià Andrea Dallavilla, així com el debut en ral·lis del carismàtic i múltiple campió mundial en motociclisme, l'italià Valentino Rossi, el qual juntament amb Carlo Cassina pilotaven un Peugeot 206 WRC del Grifone emprant les notes de Piero Liatti i sota els colors de Michelin després que Repsol hagués desestimat la opció.

L'especial espectacle de Cardiff donava el tret de sortida al ral·li, en la que Markko Märtin i Michael Park aconseguien ser els més ràpids a bord del seu Ford Focus RS WRC seguits d'aprop per Petter Solberg i Phil Mills i a continuació els companys oficials de Ford de la parella estonio-britànica amb Colin McRae i Derek Ringer tancant el podi provisional.

En arribar els trams enfangats genuins del ral·li, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van treure a la poca llum del dia que es deixava veure per terres galeses la seva velocitat i superioritat, guanyant totes les cronometrades del dia. El que li van permetre liderar la prova ja des de la primera especial de la jornada, és a dir la segona de la prova, per arribar a la neutralització amb un avantatge de 49,6 segons vers el Subaru Impreza S7 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, autors del millor crono en l'especial espectacle de Cardiff que tancava la jornada, i de 51 segons vers el Ford Focus RS WRC de Markko Märtin i Michael Park.

El idols britànics Colin McRae i Derek Ringer així com Richard Burns i Robert Reid, perdien bona part de les seves opcions a victòria quan per unes respectives sortides de pista es deixaven un temps molt preciós en el camí. Els de Ford perdie un minut en la seva excursió per les cunetes en la primera especial del dia, mentre que els de Peugeot es deixaven minut i mig pel mateix motiu en la segona especial de la jornada quan anaven enganxat els talons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

D'altra banda, el punt d'atracció mediàtica que suposava el campió de MotoGP Valentino Rossi i Carlo Cassina s'acabava en la primera especial cronometrada quan el pilot italià quedava enlluernat pel sol i perdia la traçada clavant el seu Peugeot 206 WRC privat en la cuneta i veient-se obligats a abandonar la seva aventura.

La segona etapa, la més curta de quantes es disputaven en la prova britànica mantenia la tónica de quan s'havia viscut fins al moment, és a dir amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Petter Solberg i Phil Mills repartint-se els millors cronos en les dues primeres especials cronometrades fins que en la tercera la prova donaria un gir important. Al Peugeot 206 WRC dels liders va començar a fallar-li l'hidràulic, el que va obligar al pilot finlandès a canviar de velocitats emprant la palanca i no els comandaments del volant, aixó va descentrar lleugerament a Marcus Grönholm en un troç en el que hi havia un canvi de superficie de terra a asfalt, provocant una sortida de pista que acabaria amb diverses voltes de campana.

Més tard, justament en el mateix punt, també es sortirien de la pista els Mitsubishi Lancer WRC dels francesos François Delecour i Dominique Savignoni i dels finlandesos Jani Paasonen i Arto Kapanen, aquest últim quasi colisiona contra el 206 WRC dels seus compatriotes, i més tard el Toyota Corolla WRC dels polonesos Tomasz Kuchar i Maciej Szczpaniak.

L'accident deixava als joves Markko Märtin i Michael Park al capdavant de la provisional, seguits de ben aprop pels també joves Petter Solberg i Phil Mills, els quals marcarien els 3 escratxs en els 3 trams que restaven per completar la jornada i situar-se a tan sols 1,6 segons del liderat a falta d'una jornada per completar la prova. Carlos Sainz i Luis Moya, en el seu adéu de Ford i com equip, tancaven el podi provisional a 28,1 segons del liderat, pel que encara tenien opcions de guanyar, si bé havien de vigilar a Richard Burns i Robert Reid que en el comput global de la segona etapa havien estat els pilots més ràpids escurçant en gairebé mig minut les distàncies vers els espanyols.

La tercera i última etapa estava composada per tan sols 4 especials cronometrades, si bé la primera d'elles era la més llarga del ral·li amb 54,69 km, on Petter Solberg i Phil Mills van arriscar i van ser capaços de superar a Markko Märtin i Michael Park per 22 segons, marcant el millor temps de l'especial i de passada situar-se com a líders de la provisional. Els de Ford van intentar donar la réplica amb l'escratx en la segona cronometrada, però el temps que retallaven als de Subaru era insuficient per arrebatre la plaça, els quals a més a més marcaven els dos últims escratxs que restaven per a completar el ral·li, aconseguint així la seva primera victòria en el mundial.

Els pilots de Peugeot Richard Burns i Robert Reid per la seva banda van aconseguir superar a Carlos Sainz i Luis Moya en la segona especial cronometrada del da, però els britànics patien una sortida de pista en la següent especial, permetent als espanyols recuperar la plaça de podi que acabaven de perdre que tancaven així el podi a la conclusió del recorregut a 55,9 segons dels guanyadors. Markko Märtin i Michael Park per la seva banda ho feien a 12,8 segons de Petter Solberg i Phil Mills.

Sainz i Moya s'acomiadaven com a parella dins un cotxe de ral·lis amb un podi.

En el mundial júnior Dani Solà i Àlex Romaní perdien el liderat de la prova en la cinquena especial cronometrada a causa d'una punxada lenta, però la parella catalana amb una excel·lent actuació en la primera cronometrada del segon dia, l'especial llarga que es repetia el diumenge, permetia que endosar minut i mig a la resta de pilots del parc tancat en la seva categoria i recuperar la primera posició mentre que els seus rivals en la consecució del títol, els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini patien una doble punxada i cedien 6 minuts. L'especial llarga tornava a ser protagonista el diumenge, quan als catalans se'ls hi trencava un suport del motor, havent de finalitzar el tram en unes condicions gens favorables, afortunadament les assistències van reparar el cotxe i els catalans van tenir via lliure cap a la victòria i la corona mundial júnior.

Solà-Romaní es reponien dues vegades de l'adversitat i guanyaven ral·li i títol.

Amb el títol de pilots decidit en favor de Marcus Grönholm des de feia temps, a Petter Solberg la primera victòria que aconseguia en el mundial de ral·lis li permetia aconseguir per un sol punt el subcampionat per davant de Carlos Sainz, el madrileny per la seva banda, gràcies a l'abandonament de Richard Burns i que Colin McRae finalitzés en cinquena posició, completava la temporada en tercera posició també per un punt d'avantatge vers el seu company escocès i dos vers l'anglès de Peugeot.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	77
Petter Solberg	37
Carlos Sainz	36

En el campionat de constructors, Peugeot no quallava una bona actuació després dels abandonaments de Grönholm-Rautiainen i Burns-Reid, però tot i així els del lleó amb 9 doblets aconseguien una temporada pràcticament excel·lent. Ford per la seva banda, en situar dos dels seus cotxes en el podi aconseguia la fita de puntuar en totes les proves del calendari mentre que Subaru, en terra de ningú sumava més punts que cap altre equip combinant la victòria de Solberg-Mills amb el quart lloc de Mäkinen-Lindström.

Constructor	Punts
Peugeot	165
Ford	104
Subaru	67

Novena victòria en la temporada per Ogier-Ingrassia.

La temporada 2013 del campionat mundial de ral·lis, finalitzava el diumenge 17 de novembre a Deeside coincidint amb la finalització del 69è Ral·li de Gales. La prova britànica, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, aplegava fins a 64 equips en la seva llista d'inscrits dels que 56 emprengueren des de la rampa de sortida a partir del dijous 14 de novembre el camí cap a les 22 especials cronometrades que la organització havia programat amb una corda total de 311,15 km de distància i que 44 equips aconseguirien completar.

Latvala-Anttila van ser incapaços de donar caça als seus companys d'equip.

Abans de ni tan sols començar a celebrar el tram de proves, els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio rebien una penalització de 5 minuts en utilitzar el novè xassís de la temporada quan només els hi era permès emprar vuit, un error bastant important per part de l'equip que d'entrada hipotecava un ral·li que mai se l'hi havia acabat de donar del tot bé al seu pilot.

En el tram de proves, celebrat el dijous al matí, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien marcar el millor temps, però en contra del que cap esperar dels ral·lis disputats sobre el fang, els provençals, que ja eren campions del món, prefirien prendre la sortida en segona posició, just per darrera dels seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que si decidien obrir pista.

Ben ràpid es va poder veure el grau d'encert de la decisió dels campions mundials, doncs el mateix dijous al vespre es celebraven tres proves especials cronometrades, no massa llargues, de 23,75 km en total, que formaven la primera jornada. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven en les dues primeres, mentre que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul ho feien en la tercera i última, amb el que s'arribava a la neutralització del primer dia amb els francesos en primera posició i els de l'equip de Qatar en segona a 3,2 segons dels líders.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors de dos segons temps escratx i un tercer temps escratx en el tercer tram, entrava al parc tancat de Deeside amb un demèrit de 5,2 segons vers els seus companys d'equip. Per darrera del trio, els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren els millors amb un retard acumulat de 16,2 segons.

El recorregut del segon dia de ral·li tenia un format més tradicional pels estàndards de la época, amb tres trams que es celebraven a doble passada generant 6 proves cronometrades de 137,06 km de distància. En la primera d'elles el polonès Robert Kubica, que debutava al volant d'un Citroën DS3 WRC després d'haver aconseguit el títol del WRC-2 al Catalunya, acompanyat de l'italià Michele Ferrara patia una sortida de pista que els obligava a optar al superally de cara a anar agafant experiència amb els cotxes de la màxima categoria. En un pol totalment oposat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien marcar-hi l'escratx, obrint en gairebé 10 segons més el forat que tenien vers els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Dani Sordo i Carlos del Barrio reclamaven la seva quota de protagonisme en guanyar la segona prova especial cronometrada del dia, just per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que així seguien obrint forat, mentre que en la tercera i última del bucle matinal, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien el millor temps que els permetia superar a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en la lluita per la segona plaça del podi. Tanmateix en aquesta tercera especial cronometrada, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen patien una expectacular volcada que omplia el seu Citroën de fang, obligant-los a abandonar la prova en el que era el seu comiat de la casa dels dos galons.

Per la tarda els líders començaven a deixar-ho tot ben lligat quan amb el seu Volkswagen Polo R WRC s'imposaven en totes tres proves cronometrades, deixant al terme del dia a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 20,1 segons de distància i a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a 1 minut i 2,6 segons que semblaven estar més disposats a acabar el ral·li per tal d'assegurar el sub-campionat que cap altra cosa.

Dissabte, en la primera de les set cronometrades del programa, els belgues del Qatar Rally Team tenien un ensurt en colisionar amb una bala de palla, el que els refermava encara més en la seva idea de pilotar el seu Ford Fiesta RS WRC amb cautela. Mentre que en el segon tram del dia, Robert Kubica i Michele Ferrara tornaven a patir una sortida de pista, sent aquesta ja definitiva doncs ara descartaven la opció del superally.

D'altra banda, en la lluita fraticida entre els dos Volkswagen Polo R WRC, en uns primers instants Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es van anar distanciant dels seus companys finlandesos, els quals en la part central de la jornada reaccionaven per girar la truita i anar retallant els segons de demèrit que tenien vers els líders. Ja en la recta final de l'etapa els provençals tornaven a incrementar les distàncies i les deixaven a la neutralització del tercer dia en 20,3 segons, és a dir, 2 dècimes de segon més a com s'havia iniciat la jornada.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, tot i pilotar amb més cautela, es refermaven en la seva tercera posició, gràcies a que el norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson fossin incapaços d'inquietar-los, sent fins i tot superats pel tercer dels Polo R WRC en mans del norueg Andreas Mikkelsen i el finlandès Mikko Markkula, autors dels dos primers escratxs del dia.

La quarta i última etapa dominical constava de sis proves especials cronometrades, si bé les 4 últimes eren molt curtes, amb el que la distància total competitiva només sumava 51,92 km. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no volien sorpreses i s'imposaven en la primera d'elles, la més llarga de la jornada, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson, amb el segon temps escratx, superaven en la quarta plaça a Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula. La parella escandinava de M-Sport guanyava la segona prova del dia per només 7 dècimes de segon vers el tercer Volkswagen, sent doncs la lluita per la quarta plaça un altre dels punts calents de la taula.

La lluita però es va calmar en la tercera prova del dia, quan Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula patien un ensurt que els refredaven els ànims. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul guanyaven l'especial, prova que suposava la "Power Stage", amb el que els belgues sortien amb 3 punts més sota el braç del seu concurs britànic.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven consecutivament en les dues següents proves cronometrades, mentre que els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila ho feien en la última prova especial del dia i del ral·li, pel que les distàncies entre els dos Volkswagen Polo R WRC romanien pràcticament neutres a com havien iniciat l'etapa unes hores abans.

Sense més Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien la seva novena victòria de la temporada, completant els 311,15 km de recorregut en un temps total de 3 hores 3 minuts i 36,7 segons, és a dir en 21,8 segons menys que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el podi a 1 minut i 24,5 segons dels guanyadors.

Neuville-Gilsoul asseguraven el sub-campionat amb un podi.

En categoria WRC-2, proclamat ja campió, Robert Kubica estava absent dins de la classe, pel que el pilot galès Elfyn Evans i el seu copilot anglès Daniel Barritt esdevenien els màxims favorits a victòria a la cita. La parella responia a les expectactives i si bé en un primer instant els finlandesos Jari Ketomaa i Tapio Suominen impedien el monòleg dels britànics en guanyar la primera especial cronometrada del dijous, el cert és que la parella del planter de M-Sport guanyava les dues següents i s'assentaven al capdavant de la classificació.

Al llarg de la segona jornada, tot i no guanyar cap cronometrada, Elfyn Evans i Daniel Barritt van anar incrementant les distàncies vers els seus perseguidors que no es lliuraven de les errades, per ja dissabte al matí donar el cop de gràcia en guanyar les dues primeres proves cronometrades així com la quarta i cinquena del programa, el que els permetia arribar a la neutralització amb quasi bé 1 minut de marge vers Jari Ketomaa i Tapio Suominen. Diumenge cap dels dos primers esquips va forçar el ritme, deixant que les distàncies anessin fluctuant segon amunt, segon avall fins arribar a la conclusió de la prova que es saldava amb la primera victòria de la temporada de la parella britànica que acabava la temporada en setena posició final amb 67 punts, força lluny dels 143 acumulats pel polonès Robert Kubica.

Evans-Barritt guanyaven a casa amb molta destresa.

En la classe WRC-3 pocs van ser els pilots que acudien a la cita britànica, tan sols 4 equips. En un primer instant els francesos, més experimentats, Bryan Bouffier i Xavier Panseri es feien amb el liderat de la categoria i ampliaven especial rere especial el seu marge vers els altres participants fins arribar a nivells d'escandol. Malgrat tenir-ho tot de cara, més quan els seus compatriotes Jean-Matthieu Leandri i Maxime Vilmot no iniciaven la segona etapa o l'irlandès Keith Cronin i el britànic Marshall Clarke acciden el seu DS3 en la última cronometrada del bucle matinal, una averia deixava a la parella francesa fora de competició, amb el que els únics participants que seguien en actiu, els finlandesos Jukka Korhonen i Marko Salminen prenien lògicament la primera posició.

Tot i competir contra si mateixos, els finlandesos es veien forçats a abandonar la prova en la última especial cronometrada del segon dia, pel que donada les normes del rally-2, els finlandesos rebien 5 minuts suplementaris de penalització vers Keith Cronin i Marshall Clarke. Dissabte els líders aconseguien incrementar distàncies vers els seus únics perseguidors en imposar-se en les quatre primeres proves cronometrades, relaxant-se una mica en les tres últimes cronometrades.

Amb tot pràcticament decidit, Keith Cronin i Marshall Clarke semblaven més disposats a acabar la prova que altre cosa, amb el que Jukka Korhonen i Marko Salminen es permetien el luxe de guanyar totes les proves de la darrera jornada, assegurant-se així la seva primera victòria de la temporada i els seus primers 25 punts.

De no ser pel Rally-2, cap equip hagués acabat la cita britànica en el WRC-3.

Tot i haver guanyat el campionat a Alsàcia, la novena victòria en la temporada Sébastien Ogier només feia que encara fos més pronunciada la seva posició al capdavant de la general del campionat de pilots. Thierry Neuville per la seva banda, amb el tercer lloc final i la victòria al Power Stage, permetien al pilot belga sumar els mateixos punts que Jari-Matti Latvala, segon, i concretar així el seu sub-campionat mentre que el finlandès finalitzava en tercera posició.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	290
Thierry Neuville	176
Jari-Matti Latvala	162

En el campionat de constructors Volkswagen aconseguia el seu segon doblet de la temporada i a més de forma consecutiva, alhora en haver situat els seus dos cotxes en fins a 4 ocasions més dalt del podi, donava com a resultat un domini aclaparador de la marca de Wolfsburg en la seva primera temporada al màxim nivell mundial. Citroën perdia la seva hegemonia en la temporada que perdia els seus pilots estrella, Sébastien Loeb i Daniel Elena, però tot i aixó aconseguien situar-se per davant dels vells coneguts hereus de l'equip Ford, M-Sport.

Constructor	Punts
Volkswagen	425
Citroën	280
M-Sport	190