Latvala-Anttila aconseguien la seva divuitena i última victòria mundial a Austràlia.
Tretzena i per tant última prova en el calendari del campionat del món, el 27è Ral·li d’Austràlia tancava edició el diumenge 18 de novembre de 2018 a Coffs Harbour amb 15 equips participants en la seva cerimònia de clausura. L’esdeveniment, que entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com el WRC2 i WRC3, comptava amb 29 formacions en la seva llista d’inscrits, dels que 25 baixarien per la rampa de sortida el dijous 15 de novembre per tal de fer front a un recorregut composat per 24 proves especials de terra de 318,64 km de distància.
Sense fer massa soroll, Paddon-Marshall pujaven al podi.
La primera etapa estava composada per 8 proves especials de 101,68 km cronometrats, unes cronometrades que s’agrupaven en un bucle de 3 trams que es celebrava a doble passada, més una especial espectacle pels carrers de Coffs Harbour per tal de tancar l’activitat competitiva a mitja tarda. El tret de sortida a tot aquest recorregut programat es donava a 1 quart de 8 del matí, mentre que la seva finalització s’havia de produir abans de les 11 de la nit, si bé els diferents equips participants estaven autoritzats a entrar en règim de parc tancat un cop aquests haguessin completat les assistències de la tarda quan passessin 2 minuts de les 6.
Els 3 Toyota Yaris WRC oficials aturaven abans que ningú el cronòmetre en la primera prova especial matinal, sent Esapekka Lappi i Janne Ferm els primers líders per 8 dècimes de segon de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 1,2 segons amb els seus compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
Precisament aquests últims, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, marcaven el millor temps en la cronometrada següent, i en retallar 1,2 segons als seus companys d’equip Esapekka Lappi i Janne Ferm, s’establia una igualada entre les dues formacions finlandeses al capdavant de la taula. Ott Tänak i Martin Järveoja acusaven ser els tercers en pista i els estonis es veien superats pel Citroën C3 WRC de Mads Østberg i Torstein Eriksen, així com el Hyundai i20 WRC de Hayden Paddon i Sebastian Marshall per un marge molt estret.
Mads Østberg i Torstein Eriksen tancaven l’activitat matinal amb la seva primera victòria de tram en la cronometrada més llarga de tot el dia, més inclús que les dues especials anteriors juntes. Un escratx que permetia als noruecs de Citroën immiscir-se en el reagrupament del migdia ocupant la primera posició per 5,4 segons de marge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm i per 5,8 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Els companys d’equip dels nous líders, l’irlandès Craig Breen i el britànic Scott Martin, restaven a les portes del podi després d’aconseguir el seu segon millor temps consecutiu, mentre que Hayden Paddon i Sebastian Marshall quedaven a 3 dècimes de segon dels pilots de les illes britàniques.
Amb l’arribada de les segones passades, l’efecte ordre de pista perdia part del seu pes i així en aquest nou context, Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera cronometrada de la tarda i els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en la segona, on a Esapekka Lappi i Janne Ferm se’ls hi aturava el seu Yaris WRC després de passar per un gual d’aigua per una vintena de segona, enviant als joves finlandesos a fora de les 5 primeres places i gairebé de les 10.
Tal i com havia passat al matí, els Citroën marcaven el ritme en l’especial llarga del dia, si bé en aquesta ocasió Craig Breen i Scott Martin superaven als seus companys Mads Østberg i Torstein Eriksen, un reultat que deixava als de les illes en tercera posició en detriment d’Ott Tänak i Martin Järveoja, qui s’havien deixat veure per les posicions de podi en les primeres cronometrades de la tarda.
Les dues passades per l’especial espectacle no resultaven massa rellevants més enllà de la primera victòria de tram per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, encarregats d’obrir pista al llarg de tot el dia, i de la segona d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Paral·lelament, Craig Breen i Scott Martin rellevaven a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la segona posició de la classificació al terme de la primera prova especial espectacle, amb el què les dues parelles de pilots de Citroën signaven un doblet per a la marca de Versalles a l’entrada del parc tancat de Coffs Harbour a quarts de 7 de la tarda.
6,8 segons separaven a Mads Østberg i Torstein Eriksen de Craig Breen i Scott Martin, mentre que la parella irlandeso-britànica gaudia de només 1,9 segons de marge amb el Toyota de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Hayden Paddon i Sebastian Marshall eren quarts a 12,5 segons dels líders provisionals i Ott Tänak i Martin Järveoja cinquens a 16,9 segons, precedint en 11,4 segons als seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm i en 21,3 segons als campions mundials en vigència Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui malgrat haver hagut de carregar amb la feixuga tasca d’haver dobrir pista, es trobaven per davant dels seus màxims rivals en la cursa per a la revàlida de la corona mundial, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, i ni tampoc tenien massa lluny als estonis Ott Tänak i Martin Järveoja.
La segona etapa arrancava motors 8 minuts després del trenc d’alba, concretament quan passaven 5 minuts de 3 quarts de 6 del matí. Una jornada que era la més llarga de tot l’itinerari amb un bucle de 4 trams que es celebrava en dues ocasions, entre els que hi calia comptar amb la presència de la cronometrada més longeva de tota l’edició, Welsh Creek Reverse de 28,83 km, així com una nova doble passada per l’especial espectacle de Coffs Harbour per tancar l’activitat competitiva.
Hayden Paddon i Sebastian Marshall marcaven l’escratx en la primera especial sabatina, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja ho feien en la segona, la més llarga de tot el programa, així com la tercera per tal d’endinsar-se en les posicions de podi, un viatge a la inversa que feien Craig Breen i Scott Martin.
Tancant un mal matí per als responsables esportius de Citroën, Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila rellevaven a Mads Østberg i Torstein Eriksen al capdavant de la classificació gràcies als 3 segons millors temps consecutius que els finlandesos aconseguien en aquestes 3 primeres proves especials del dia, de fet, els noruecs també eren superats pels estonis de Toyota al terme de la tercera cronometrada sabatina.
La quarta i última prova especial matinal, de tan sols 1,99 km, donava com a resultat l’escratx ex-aequo entre Ott Tänak i Martin Järveoja amb Elfyn Evans i Daniel Barritt, un resultat que deixava als estonis a 3,2 segons dels seus companys d’equip líders, mentre que Mads Østberg i Torstein Eriksen entraven al reagrupament de migdia a 8,0 segons de la primera posició que minuts abans ocupaven.
El bucle post meridional arrancava igual que el matinal, és a dir, amb una victòria de tram en la primera prova especial del bucle per a Hayden Paddon i Sebastian Marshall, i per davant de Jari-Matti Latvala i Miika Anttila, qui empataven a temps amb Ott Tänak i Martin Järveoja; per acte seguit passar a la cronometrada reina que es resolia amb un escratx de la parella estonia que rellevava al capdavant de la classificació als seus companys de Toyota.
Hayden Paddon i Sebastian Marshall desplaçaven a Mads Østberg i Torstein Eriksen fora de les posicions de podi en la tercera cronometrada del bucle, mentre que els nous líders, Ott Tänak i Martin Järveoja, tancaven l’etapa amb un millor temps en la darrera prova especial campestre així com en la primera passada per l’especial espectacle de Coffs Harbour per tal d’ampliar distàncies, mentre que en la segona i última passada per aquesta cronometrada que tancava l’etapa sabatina, el registre de referència era pels belgues de Hyundai i guanyadors de la darrera edició Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
Així doncs, a partir de quan passessin 2 minuts de les 6 de la tarda, l’activitat en general es donava per finalitzada amb la sortida dels primers equips del corresponent parc d’assistències de final d’etapa amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 21,9 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i 26,3 segons amb Hayden Paddon i Sebastian Marshall. Mads Østberg i Torstein Eriksen aguradaven a les portes del podi a 46,6 segons del lideratge i Esapekka Lappi i Janne Ferm restaven en cinquena posició amb el tercer dels Toyota a 50,4 segons dels seus companys estonis.
6 proves especials de 83,96 km cronometrats, a les que se’ls hi donava inici a les 6 en punt del matí i que s’agrupaven en un bucle de 3 trams, servien per tancar l’edició el diumenge 18 de novembre.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila rebaixaven les pretensions de Hayden Paddon i Sebastian Marshall a prendre-li la posició amb l’escratx en la primera prova especial programada, un resultat que ampliava el seu coixí de segons en 13,9 segons, mentre que en l’especial següent els de Hyundai intentaven retornar el cop amb la mateixa moneda, és a dir marcant el millor temps, però el cert era que els finlandesos aturaven el cronòmetre a 7 dècimes de l’escratx del neozelandès i del britànic. Alhora Ott Tänak i Martin Järveoja patien una sortida de pista en aquesta segona prova especial i aquests perdien el lideratge en deixar-s’hi una vintena de segons vers els homes més ràpids a l’especial.
Tot i que les distàncies eren curtes entre les dues parelles de Toyota, els estonis prometien estar més al cas de contenir les envestides de Hayden Paddon i Sebastian Marshall que no pas de recuperar la primera posició, i així quedava palès quan abans de les assistències de mitja etapa Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien el mateix temps que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, per just després deixar-s’hi 1,3 segons amb l’escratx dels finlandesos.
Les no hostilitats entre els pilots de Toyota trobaven el seu final quan Ott Tänak i Martin Järveoja patien un accident en la penúltima prova especial del recorregut i es veien obligats a abandonar la competició, un mal tràngol per als responsables de la firma japonesa que situava de nou a Mads Østberg i Torstein Eriksen en les posicions de podi.
Tal i com manaven els cànons de l’època, el “Power Stage” tancava el programa de l’edició i aquesta cronometrada donava com a vencedors a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui d’aquesta manera podien celebrar el seu sisè títol mundial consecutiu des de dalt del capó del seu Ford Fiesta WRC i fonent-se en una gran abraçada amb qui havia estat el seu cap, el millor segons el provençal, en les dues últimes temporades, el britànic Malcolm Wilson.
D’altra banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila batien per cinquena vegada al llarg del dia a Hayden Paddon i Sebastian Marshall i així els finlandesos pujaven al graó amb un número 1 a sota en el podi quan passaven 5 minuts d’1 quart de 3 de la tarda. Els finlandesos sumaven la seva divuitena i última victòria mundial a la cita austral, en completar els 318,64 km cronometrats del recorregut en un temps de 2 hores 59 minuts i 52,0 segons, un registre que reduïa en 32,5 segons l’acumulat per la parella de la Commonwealth de Hyundai. Tancant el podi s’hi trobaven Mads Østberg i Torstein Eriksen, amb un temps 52,2 segons pitjor que el dels guanyadors.
En quan l’ordre de sortida va deixar de beneficiar a Østberg-Eriksen, aquests es van anar desinflant.
La llunyania d’Austràlia vers el centralisme europeu, així com el fet de que el títol ja s’hagués decidit en favor de Jan Kopecký a la sortida de l’anterior Ral·li Catalunya, feia que només 4 tripulacions formalitzessin la seva inscripció a l'esdeveniment de les antípodes, dues de les quals eren els germans xilens Alberto Heller i Pedro Heller.
El primer d’ells, juntament amb l’argentí José Diaz, aturava el cronòmetre abans que ningú en la primera prova especial de l’itinerari i per davant del seu germà Pedro i del també copilot argentí Pablo Olmos. Uns doblets dels germans xilens que es repetien en les 2 proves especials següents per tal de ratificar-se les posicions de les parelles participants davant el desastre dels italians Gianluca Linari i Pietro Ometto, qui ja entregaven 4 minuts en les 3 cronometrades del primer bucle del ral·li.
Els resultats es reproduïen en la segona passada pel bucle a la tarda, i no va ser fins a l’arribada a les especials espectacle de Coffs Harbour que l’alemany Armin Kremer i l’austriac Patrik Winklhofer trencaven amb la tendència amb un escratx i un segon millor temps, si bé donada la poca distància cronometrada d’aquestes, el seu resultat era poc rellevant i l’entrada al parc tancat de la mateixa vila es produïa amb Alberto Heller i José Díaz en primera posició per 20,6 segons de marge amb Pedro Heller i Pablo Olmos i 59,4 segons amb Armin Kremer i Patrik Winklhofer.
Els líders mantenien la dinàmica al llarg del dissabte, amb 7 victòries de tram en les 8 cronometrades campestres, a les que posteriorment calia afegir 2 victòries parcials més, en les dues passades per l’especial espectacle de Coffs Harbour. D’altra banda Pedro Heller i Pablo Olmos cursaven baixa per accident en la segona prova especial sabatina, una sort que també corrien Armin Kremer i Patrik Winklhofer en la darrera prova especial vera del dia, quan una pedra malmetia el radiador del seu Fabia R5, amb el què Alberto Heller i José Díaz s’endinsaven en el parc tancat amb 19 minuts i 18,4 segons de marge vers Gianluca Linari i Pietro Ometto i amb 24 minuts i 10,7 segons amb els germànics.
Amb aquestes distàncies tan importants, la jornada dominical era un mer tràmit per Alberto Heller i José Díaz, mentre que l’interès mediàtic residia en veure si Armin Kremer i Patrik Winklhofer donaven caça a Gianluca Linari i Pietro Ometto.
Si bé la disputa de la primera prova especial del dia convidava a l’optimisme per als pilots de l’Škoda, en la prova següent el motor mostrava senyals de fàtiga arran de l’avaria de la jornada anterior, motiu pel qual l’alemany i l’austriac decidien retirar-se en arribar a les assistències de mitja etapa, per tal d’evitar majors danys. Per tant Alberto Heller i José Díaz s’emportaven la victòria cap a llatinoamerica amb un marge de 27 minuts i 19,9 segons amb la parella transalpina, una victòria que a efectes de campionat era totalment instracendent doncs Jan Kopecký ja havia esdevingut campió.
Heller-Díaz guanyaven sense pràcticament oposició.
La cinquena plaça que finalment aconseguia Sébastien Ogier a Austràlia, juntament amb la victòria parcial de tram del provençal al "Power Stage", però sobretot arran de l'abandonament del seu màxim rival en la cursa pel títol, el belga Thierry Neuville, a les acaballes del programa, desencadenava en el sisè títol mundial consecutiu del pilot de Gap. Tanmateix, donat que Ott Tänak abandonava la prova quan estava en posicions capdaventeres, l'estoni tampoc aconseguia l'objectiu que li quedava, el del sub-campionat i s'havia de conformar amb el tercer lloc.
|
Punts |
 Sébastien Ogier
|
|
 Thierry Neuville |
|
 Ott Tänak
|
|
Si a la sortida del Ral·li Catalunya-Costa Daurada previ en el calendari, el marge en el lideratge de Toyota en la classificació provisional no era massa ampli, la victòria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, unida al quart lloc d'Esapekka Lappi i Janne Ferm, no feia més que ratificar la consecució del títol de constructors per a la formació japonesa, quelcom que aquests no aconseguien des de 1999.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Marcus Grönholm 
Ford
Citroën
Stobart - Ford 