Ja al terme de la primera etapa, Evans-Martin tenien pràctricament lligada la seva victòria
Amb tots els principals títols mundials decidits, el dijous 16 de novembre de 2023 arrancava a Toyota City el 8è Ral·li de Japó, darrera cita en el calendari del certamen global. Havent abandonat la grava de l’illa de Hokkaido la temporada passada, per tal de donar una possibilitat a l’asfalt de la principal illa nipona, Honshu, la cita es presentava amb 22 proves especials de 304,12 km cronometrats en el seu programa, distància que 35 formacions participants de les 36 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a afrontar el mateix dia de la cerimònia de sortida. Un recorregut que, en el que els seus participants podien obtenir punts en els campionats de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, seria completat el diumenge 19 de novembre per part de 28 formacions.
Tot i arrossegar 1 minut de sanció, Ogier-Landais pujaven al segon calaix del podi.
Al cap de 13 minuts d'haver rebut el cop de bandera de sortida, els primers participants s’afrontaven al primer repte cronometrat, una especial espectacle construida ex-profeso dins del “Toyota Stadium” que acollia la cerimònia de sortida i en la que els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi aconseguien el registre més biax 7 dècimes de segon per davant dels seus companys d’equip finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm. Els estonians d’M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja rebaixaven en 4 dècimes de segons el temps de Dani Sordo i Cándido Carrera i privaven a la marca coreana d’obtenir un triplet a casa del rival.
L'ídol local, Takamoto Katsuta, i l’irlandès Aaron Johnston, esdevenien els pilots més ben classificats al volant d’un Toyota Yaris Rally1, completant la cronometrada en cinquena posició a 3,1 segons dels belgues i a 1,3 segons dels espanyols, unes distàncies amb les que, davant l’absència de més competició fins a l’endemà, s’accedien al parc tancat que s’emplaçava a les afores de l’estadi.
Quan encara mancava 1 minut per a 2 quarts de 6 del matí del divendres 17 de novembre, uns 50 minuts mal comptats abans del trenc d’alba, el primer equip participant tornava a fer rugir el motor del seu cotxe per tal d’iniciar la competició pròpiament dita. Per davant un bucle de 3 trams, entre els que calia destacar la presència del pintoresc tram del Túnel d’Isegami, es programava a doble passada, alhora que s’habilitava un reagrupament per a les assistències mecàniques en el seu equador, un total de 7 proves especials de 133,26 km cronometrats de corda, doncs al bucle post meridional se l’hi posava el colofó en forma d’una nova passada per l’especial espectacle de l’estadi Toyota, distància que els més matiners podrien donar per conclosa a partir de 3 quarts de 8 del vespre.
El clima, molt plujós, prenia un rol molt transcendent i molts eren els qui optaven per la cautela. Elfyn Evans i Scott Martin eren els qui més bé s’adaptaven al ritme que imposava la meteorologia i els britànics de Toyota s’imposaven successivament en les dues primeres proves especials de l’itinerari, mentre que la tercera era cancel·lada per motius de seguretat.
Ja amb la primera victòria de tram, els pilots de la marca nipona grimpaven fins a la primera posició, desplaçament fins a una plaça més avall que també feien els seus companys Sébastien Ogier i Vincent Landais, en esdevenir els segons més ràpids en la lluita contra el cronòmetre, en negatiu, tan Dani Sordo i Cándido Carrera, com Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui retornaven al volant d’un Ford Puma Rally1 Híbrid, patien una sortida de pista en el mateix revolt, a causa de la manca d’adherència en l’asfalt.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, que s’havien vist desplaçats fins a la tercera posició provisional al terme de la cronometrada inaugural de la jornada, aconseguien aturar el cronòmetre amb el segon millor registre en la següent prova especial i els belgues prenien la segona posició als francesos de Toyota, qui es lamentaven de tenir el vidre entelat i no poguer-hi veure.
Tan delicades eren les condicions, que Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, a bord d’un menys potent Škoda Fabia RS Rally2, aconseguien el quart millor temps en aquestes dues primeres cronometrades veres i els noruecs es feien amb la quarta posició a la classificació provisional en arribar a l’equador de l’etapa a 44,7 segons dels líders i a tan sols 2,1 segons de Sébastien Ogier i Vincent Landais. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe per llavors eren segons classificats a 26,0 segons.
En reprendre la competició, les condicions climatològiques milloraven subtilment i Takamoto Katsuta i Aaron Johnston hi obtenien el millor temps per tal de començar a recuperar-se dels 2 minuts i mig que aquests havien perdut en la sortida de pista patida en la passada matinal per la primera especial del bucle. Una victòria parcial de tram que s’aconseguia per davant dels belgues de Hyundai, que hi escurçaven distàncies en vers els líders fins als 10,5 segons, així com dels seus companys d’equip francesos i britànics.
El japonès i l’irlandès repetien resultat en la prova següent i la parella restava a les portes del grup dels 10 primers classificats, 4 dècimes de segon per darrera del Toyota Yaris GR que pilotava el progenitor del local. En negatiu, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’accidentaven i es veien obligats a engruixar la llista d’integrants del club del “superally”, una baixa que facilitava la consecució d’un triplet per a Toyota al capdavant de la classificació, sent Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen qui tancaven aquest grup en aconseguir superar a Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen a la taula, alhora que alliberava la pressió que hi havia al capdavant de la taula.
Sense necessitat de córrer per als qui volien ruixar-se amb escumós el diumenge a primera hora de la tarda i amb ganes d’impressionar per part dels altres, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston tancaven l’escull post meridional amb un nou temps escratx per tal d'assolir la novena posició, mentre que, tot i la cautela, Sébastien Ogier i Vincent Landais picaven contra una tanca al llarg d’aquesta setena prova especial i les reparacions necessàries que hi havien de fer els seus mecànics, abans de disputar la segona passada per l’especial espectacle de l’estadi Toyota, els suposava rebre 1 minut de penalització en fer tard al control horari.
Una especial espectacle en la que Esapekka Lappi i Janne Ferm trencaven amb el domini aclaparador dels homes de Toyota en establir el registre de referència per a la resta de participants, si bé les diferències que s’hi aconseguien eren intranscendents i el resultat anecdòtic.
Havent dominat al llarg del matí i havent esquivat els problemes per la tarda, Elfyn Evans i Scott Martin completaven la jornada al capdavant de la classificació provisional per 1 minut i 49,9 segons de marge en vers Sébastien Ogier i Vincent Landais, tothora que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen eren tercers a 2 minuts i 6,6 segons dels seus companys, després d’haver perdut tres quartes parts d’aquests temps, escombrant la traçada de les lliscants fulles mullades al llarg del matí. Els noruecs Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen conservaven la quarta posició, si bé a 3 minuts i 2 dècimes de segon del registre dels britànics i per tan sols 4,8 segons de marge en vers el Ford Fiesta Rally2 MkII de Grégoire Munster i Louis Louka. Esapekka Lappi i Janne Ferm, en setena posició, eren els següents de la taula a bord d’un Rally1, acumulant 3 minuts i 44,3 segons de retard en vers els líders.
A manca de 5 minuts per a 3 quarts de 7 del matí del dissabte 18 de novembre, el ral·li es reprenia amb la sortida de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe del parc tancat de Toyota, parella que assumia el rol d’haver d’obrir pista. Per davant, aquests, i la resta de 32 formacions participants que restaven en actiu, tenien 8 proves especials cronometrades que suposaven 84,68 km de lluita contra les manetes dels cronòmetres, sent 4 d’elles 2 passades per 2 trams forestals, 3 proves especials espectacle, així com un tercer tram de poca envergadura previ a la tercera passada per l’especial espectacle de l’Estadi Toyota. Una activitat que finalitzaria a partir de 3 quarts de 8 del vespre del mateix dissabte, amb el retorn dels pilots belgues de Hyundai que obrien pista al punt de sortida, i en la que només s’habilitava una zona remota per al bescanvi de pneumàtics a Okazaki, arribats a la meitat de l'etapa.
Sébastien Ogier i Vincent Landais igualaven registres amb els seus companys Takamoto Katsuta i Aaron Johnston al terme del primer repte cronometrat sabatí, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin, amb el segon millor temps en el seu haver, amb prou feines hi deixaven escapar 3,1 segons.
Amb la pista totalment seca, els participants al volant d’un Rally1 podien esprémer al màxim la major potència dels seus propulsors híbrids i Esapekka Lappi i Janne Ferm arrebassaven la sisena posició a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, alhora que posaven setge a la cinquena posició de Grégoire Munster i Louis Louka.
Instants més tard, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston aconseguien en solitari el millor temps en el segon tram matinal, mentre que sense tampoc ser dels més veloços, Esapekka Lappi i Janne Ferm superaven als dos Rally2 que els precedien per tal d’enfilar-se fins a la quarta posició, 1 minut i 34,5 segons per darrera dels seus compatriotes de Toyota Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
Pels carrers perimetrals d’Okazaki, en el si de la seva ciutat esportiva, els líders Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien restablir 2 segons dels 15 que abans havien perdut als trams forestals, en aturar abans que cap altre participant el cronòmetre en les seves 2 passades.
Amb rodes noves, els participants es tornaven a afrontar amb les 2 especials campestres matinals, obtenint-hi pràcticament els mateixos resultats, Takamoto Katusta i Aaron Johnston afegien 2 victòries parcials de tram més al seu comptador, amb les quals els pilots de Toyota assolien la sisena posició, ja sense cap Rally2 per davant seu, a 15,7 segons dels estonians d’M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja, força ràpids al llarg d’aquesta segona jornada amb 3 tercers millors temps i 2 segons a Okazaki.
Takamoto Katsuta i Aaron Johnston seguien deleitant al públic que s’aplegava als vorals de les carreteres nipones, doncs els de Toyota es feien amb un nou temps escratx que els permetia retallar en un parell de segons les distàncies amb els inquilins de la cinquena posició.
A l’Estadi Toyota, Esapekka Lappi i Janne Ferm demostraven tenir ben presa la mesura als revolts i a l’adherència del traçat artificial que s’hi dibuixava, si bé altra vegada les distàncies que s’hi retallaven eren del tot intranscendents.
Amb 5 victòries de tram en el seu haver al llarg de les 8 proves especials programades, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston passaven de la novena posició fins a la sisena, escurçant en una mica més d’1 minut les distàncies en vers els seus companys d’equip líders, Elfyn Evans i Scott Martin, accedint al parc tancat que allà mateix s’hi emplaçava a 3 minuts i 50,2 segons del seu temps. Mentre que el marge entre britànics, qui passaven a controlar els registres i cuidar la seva mecànica, i els seus companys de formació francesos esdevenia d’1 minut i 15 segons, 25,6 segons més si la lectura es feia en vers els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
Sensiblement més ràpids que els seus compatriotes de Toyota, Esapekka Lappi i Janne Ferm restaven a les portes de les posicions de podi, a 3 minuts i 9,3 segons dels líders i per 26,0 segons de marge en vers als estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.
Així doncs, amb unes distàncies bastant ben establertes a la classificació provisional, en passar 4 minuts de 2 quarts de 6 del matí del diumenge 19 de novembre, es donava el tret de sortida a la, a priori, intranscendent tercera etapa, la qual es disputava novament sense assistències mecàniques i que comptava amb 6 proves especials de 84,08 km cronometrats en el seu programa. Una activitat, que no pas la competició pròpiament dita, que arrancava abans del trenc d’alba i que finalitzaria amb la cerimònia del podi en sonar les 4 de la tarda, doncs la jornada es desenvolupava a més distància del parc tancat que cap altra anterior.
Al llarg del primer bucle dominical, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston seguien volent deixar constància de les seves aptituds al volant i en un terreny que li era familiar al pilot, aquests es feien amb 2 segons millors temps per darrere de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, així com una victòria de tram, llevada a la formació belga reincorporada a la competició pel contundent marge de 5,3 segons en tan sols 11,60 km, uns resultats que permetien als pilots de Toyota superar al Ford Puma Rally1 Híbrid dels estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.
A la represa, la manca d’adherència lapidava les aspiracions de la parella de Toyota de fer-se amb la quarta posició d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, doncs aquests s’hi deixaven una desena de segons en vers els finlandesos de Hyundai.
Després d’una penúltima cronometrada de tràmit, en l’especial del premi Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es feien amb la seva sisena victòria de tram, així com amb els 5 punts extra, sent les següents puntuacions per a Ott Tänak i Martin Järveoja, Esapekka Lappi i Janne Ferm, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i Sébastien Ogier i Vincent Landais.
Amb la clarividència de respectar el triplet de Toyota al capdavant de la classificació, les distàncies entre aquestes 3 formacions pràcticament no s’alteraven, així com tampoc en vers al Hyundai d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, qui no s’acabaven de trobar del tot a gust amb les reaccions del seu i20 Rally1. Així doncs Elfyn Evans i Scott Martin signaven la seva tercera victòria de la temporada amb un temps de 3 hores 32 minuts i 8,8 segons, registre que rebaixava en 1 minut i 17,7 segons el de Sébastien Ogier i Vincent Landais. Per la seva banda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen completaven els 281,59 km disputats del programa amb un retard d’1 minut i 46,5 segons en vers el crono dels seus companys d’equip i els nòrdics tancaven un fantàstic triplet per a la marca nipona en la ciutat a la qual li havia donat el seu nom en 2005.
Rovanperä-Halttunen tancaven un podi per a Toyota a Toyota City.
En la categoria intermitja, el WRC2, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov inciaven el seu concurs en la prova asiàtica amb una victòria de tram a l’Estadi Toyota, resultat que en bona lògica donava el lideratge a la parella per davant de l’Škoda Fabia RS Rally2 homoleg d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen.
Ja sobre les cronometrades genuïnes per a un esdeveniment d’aquesta envergadura, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen donaven un recital de pilotatge sobre unes condicions molt delicades i amb les 2 victòries de tram possibles, que en la classificació absoluta esdevenien un quart i un tercer millor temps, els escandinaus s’immiscien en les assisténcies de mitja etapa amb 37,4 segons de marge en vers els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i 1 minut i 43,4 segons en relació a l’antic pilot de Fòrmula 1 finlandès Heikki Kovalainen, qui disputava el certamen local de ral·lis, i el japonès Sae Kitagawa.
En tornar sobre el bucle després posar a punt les mecàniques i amb una certa millora de les condicions climatològiques, el domini de la parella líder en la lluita contra el cronòmetre no esdevenia tan patent com al llarg del matí, tot i així els noruecs es feien amb 3 victòries parcials de tram, per 1 per part dels russos, amb el què les distàncies al capdavant de la taula en el moment d’ingressar en el parc tancat esdevenien de 29,4 segons. 2 minuts i 55,8 segons si la lectura es feia en vers l’Škoda Fabia R5 de Heikki Kovalainen i Sae Kitagawa.
Al llarg del dissabte noruecs i russos seguien marcant la pauta en les taules individuals de temps, mentre que una avaria en la caixa de canvis, noquejava l’Škoda Fabia R5 de Heikki Kovalainen i Sae Kitagawa en la penúltima prova especial programada, qui cedien el testimoni de la tercera plaça als polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
Entre líders i segons classificats la distància al terme de la jornada sabatina esdevenia de 43,3 segons, mentre que en relació als nous inquilins de la darrera posició d’honor era de 7 minuts i 40,3 segons.
La tercera i última etapa no era altra cosa que una perllongació del que s’havia vist fins llavors i finalment Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien amb la victòria per un marge d’1 minut i 15,9 segons en vers a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i d’11 minuts i 52,2 segons en relació a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
Proclamats ja campions a la sortida de l’anterior Ral·li de Centre Europa, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen eixamplaven distàncies al capdavant de la classificació del certamen fins als 134 punts, 23 més que no pas Gus Greensmith o 30 per sobre del francès Yohan Rossel.
Mikkelsen-Eriksen dominaven la categoria intermitja davant una fluixa oposició
La segona posició de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, esdevenia victòria entre aquells que estaven desproveïts d’un títol mundial o d'experiència prèvia al volant d’un cotxe de la màxima categoria mundial, el WRC2 Challenger, mentre que en el certamen reservat per aquells que superaven els 50 anys d’edat, el WRC Master, el guardó era per a Osamu Fukunaga i Misako Saida.
En categoria WRC3, els canadencs Jason Bailey i Shayne Peterson competien en solitari a la classe, pel que només un accident o una avaria major podia apartar als nord americans del guardó de vencedors, dues premises que en no produir-se, donaven el trofeu de vencedors a la parella que pujava fins a la tercera posició del certamen, 39 punts per darrera del finlandès Roope Korhonen, dominador de la categoria amb 4 victòries en 4 participacions, i 13 punts més avall del paraguaià Diego Domínguez.
Amb el títol de campió del món decidit a les contrades centre europees, la victòria d'Elfyn Evans no feia altra cosa que ratificar al pilot gal·lès en la segona posició del certamen, tanmateix una plaça que només es podia perdre en cas d'un zero i un esdeveniment pletòric de Thierry Neuville, cosa que finalment tampoc es va acabar produint.
|
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Elfyn Evans |
|
 Thierry Neuville
|
|
Toyota la feia grossa en la ciutat a la qual li donava nom, i malgrat que el títol ja estava decidit des de Xile, les 3 unitats del constructor japonès cobrien les 3 posicions del podi, un resultat que eixamplava el marge amb Hyundai fins als 116 punts que es registraven al terme de la campanya. M-Sport novament corria amb pràcticament 1 sol equip i esdevenia una vegada més el fanalet vermell, alhora que afrontava la temporada següent en un mar d'incerteses amb la marxa del seu pilot estrella Ott Tänak.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Walter Röhrl 
FIAT
Ford
Datsun
Peugeot
Lancia
Volkswagen
Sébastien Loeb 
Kronos
Subaru
Ott Tänak 