Burns-Reid esdevenien els tercers britànics en guanyar el RAC Rally
Amb 82 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el dimarts 24 de novembre de 1998 es donava per finalitzat a Cheltenham el 54è RAC Rally, catorzena i última cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, marques, producció i FIA 2-L, copsava l'interès de fins a 168 equips per a oficialitzar la seva inscripció, trobant-se tots ells presents a la mateixa població el diumenge 22 de novembre per tal de començar a disputar un recorregut programat a 28 proves especials de 380,30 km de distància cronometrada.
Kankkunen-Repo s'acomiadaven de Ford repetint el segon lloc de l'any anterior.
Com era habitual en la cita britànica, aquesta s'iniciava amb les “Mickey Mouse”, una mena de superespecials espectacle traçades en circuits i parcs públics que atreien a milers d'espectadors i que a l'organització li permetia fer caixa amb les entrades que aquests pagaven. En total al llarg de la primera jornada hi constaven fins a 13 proves especials d'aquest tipus, sent totes elles de superfície mixta terra-asfalt, amb una distància competitiva de tan sols 70,94 km.
El ral·li s'iniciava amb un fet insòlit, quan dos germans enrolats dins un mateix equip oficial aconseguien anotar-se l'escratx en el primer tram i per tant compartir liderat. Concretament es tractava de Colin McRae i Nicky Grist i d'Alister McRae i David Senior amb els seus respectius Subaru Impreza S4 WRC. Al primer escratx de Colin McRae i Nicky Grist els hi seguirien cinc més de consecutius, el que permetia a la parella britànica desmarcar-se al capdavant de la general.
Entretant per darrera passaven fets molt importants en la lluita pel campionat mundial, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki trepitjaven una taca d'oli a la pista d'assaigs de Vauxhall a Millbrook, i en perdre el control del seu Mitsubishi Lancer Evo V, aquests arrancaven la roda posterior dreta perdent-hi 1 minut i 13 posicions a la general. Sense possibilitat d'assistències, la parella finlandesa afrontava la segona passada per Millbrook en tan tristes condicions, deixant-s'hi prop de 2 minuts i 29 posicions més. Quedaven molts quilòmetres per endavant, però els finlandesos estaven obstinats a seguir competint, tot es va venir avall quan una patrulla de la policia britànica els va impedir circular sobre tres rodes per la carretera oberta al trànsit. Aquest abandonament obria les portes al títol a Carlos Sainz i Luis Moya, els quals només necessitaven sumar 3 punts per aconseguir-ho, és a dir acabar per sobre de la quarta posició.
I precisament Carlos Sainz i Luis Moya eren els qui trencaven la ratxa de la parella britànica en la setena prova especial programada per només 2 dècimes de segon, una especial que tots dos equips afrontaven alhora dins el traçat del Circuit de Silverstone. En la vuitena especial, els líders tornaven a marcar el registre més baix per tal d'aconseguir una distància màxima de 23,2 segons al capdavant de la taula provisional per davant de la parella espanyola de Toyota.
Però una punxada soferta en la novena cronometrada, feia perdre 15 segons a Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet s'hi anotaven el millor temps per situar la parella francesa en la segona posició a 9,1 segons dels de Subaru. Un nou escratx de Didier Auriol i Denis Giraudet en la següent prova especial, així com una nova pèrdua de temps per part de la parella britànica líder, permetia que els francesos de Toyota restessin a 4 dècimes del liderat, mentre que els seus companys de formació, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, eren tercers a 4,3 segons.
La sort canviava per a les dues parelles que copaven les dues primeres posicions de la classificació, per una banda Colin McRae i Nicky Grist tornaven a adjudicar-se el registre més baix, mentre que per una altra Didier Auriol i Denis Giraudet tenien problemes amb les llums del seu Corolla WRC i baixaven fins la quarta posició per darrera del Subaru Impreza S4 WRC d'Alister McRae i David Senior.
Alister McRae i David Senior s'adjudicaven el millor temps en la penúltima prova especial cronometrada de la jornada per pressionar a Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que una altra parella britànica, la formada per Richard Burns i Robert Reid aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú en la darrera especial dominical davant d'un petit impacte sofert per Colin McRae i Nicky Grist que els feia perdre segon i mig en els 1,61 km de distància de la prova.
Arribats al parc tancat de Cheltenham doncs, la classificació seguia estant comandada per Colin McRae i Nicky Grist, els quals tenien un marge de 3,6 segons vers els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. El germà del líder, Alister McRae, i el seu copilot David Senior eren tercers a 4,2 segons dels seus companys d'equip, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet eren quarts a 7,9 segons dels líders i amb 4,8 segons de marge vers el Ford Escort WRC de Juha Kankkunen i Juha Repo.
La segona etapa del ral·li posava per primera vegada als participants sobre les pistes forestals, en total 147 equips afrontaven aquesta jornada la qual comptava amb 8 proves especials de terra de 142,99 km cronometrats en el seu programa. Richard Burns i Robert Reid havien aconseguit que els seus mecànics solucionessin els problemes de diferencials que els havien estat al llarg de la primera jornada en les assistències, amb el que la parella local de Mitsubishi començava la seva remuntada particular.
Ja amb el millor temps de la primera prova cronometrada, la parella dels tres diamants vermells aconseguia pujar fins la segona posició provisional, mentre que una mala elecció de pneumàtics per part de Carlos Sainz i Luis Moya enviava a la parella que es jugava el títol mundial fins la cinquena plaça provisional, fora doncs de l'objectiu.
Dos escratxs més consecutius de Richard Burns i Robert Reid i una doble virolla soferta per Colin McRae i Nicky Grist en la tercera especial de la jornada, situava als de Mitsubishi al capdavant de la general a l'entrada del reagrupament de Builth Wells, mentre que per darrera Carlos Sainz i Luis Moya superaven a Alister McRae i David Senior per classificar-se en la quarta posició provisional.
Colin McRae i Nicky Grist recuperaven el liderat perdut en marcar el millor registre en la quarta prova especial, posició que els de la Constel·lació de les Plèiades confirmaven amb l'escratx de la cinquena cronometrada, on malgrat quedar-se sense punt mort ni marxa enrere, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien superar als seus companys d'equip francesos per assolir la tercera posició provisional.
Els tres primers equips classificats completaven la sisena prova especial en el mateix ordre que ocupaven en la general, amb el que les seves posicions es confirmaven, mentre que Sweet Lamb, penúltima prova especial del dia, es mostrava molt traumàtica en quan Colin McRae i Nicky Grist es veien obligats a abandonar el ral·li per trencament de motor. Els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet eren també víctimes d'aquesta especial, si bé els de Toyota aconseguien completar l'especial a gairebé 2 minuts del millor temps, anotat per Richard Burns i Robert Reid, a causa d'un problema d'embragatge, aquest mateix problema els impedia arribar fins l'especial següent i per tant els obligava a abandonar el ral·li a continuació.
Carlos Sainz i Luis Moya també tenien la seva dosi d'infortuni a Sweet Lamb, si bé en menor quantitat; després d'un canvi de rasant hi seguia un encreuament de camins, en el que els espanyols de Toyota hi quedaven orientats en la direcció equivocada, malgrat tot la parella solucionava ràpidament l'incident i prosseguia la competició no sense abans detectar un problema de direcció que els suposava perdre prop d'1 minut vers la parella de Mitsubishi i veure's superats pel Subaru Impreza S4 WRC d'Alister McRae i David Senior.
El problema amb la direcció prosseguia i en la darrera prova especial de la jornada, la parella de Toyota es deixava mig minut més facilitant que els seus excompanys d'equip, els finlandesos de Ford Juha Kankkunen i Juha Repo, els hi prenguessin la tercera posició, mentre que Richard Burns i Robert Reid s'hi anotaven el seu cinquè escratx de la jornada.
Amb l'entrada al parc tancat de 113 equips participants el dilluns al vespre, es donava per finalitzada la segona jornada del ral·li, llur taula general passava a estar comandada per Richard Burns i Robert Reid, els quals gaudien d'un marge d'1 minut i 15,7 segons vers els seus compatriotes de Subaru Alister McRae i David Senior. Juha Kankkunen i Juha Piironen, 30,4 segons més avall de la segona parella britànica, tancava les posicions de podi, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya ocupaven la quarta posició que precisaven a 2 minuts i 1,7 segons del liderat, però amb la tranquil·litat de gaudir d'1 minut de marge vers els belgues de Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot.
La tercera i última etapa era la més llarga de totes les programades, amb 166,37 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 7 proves especials. La jornada arrancava que encara era de nit i amb pluja, en aquestes condicions Alister McRae i David Senior hi bolcaven el seu Impreza S4 WRC i es veien obligats a abandonar el ral·li, deixant l'equip Subaru sense participants, mentre que Bruno Thiry i Stéphane Prévot escurçaven distàncies amb Carlos Sainz i Luis Moya, davant la precaució que la parella espanyola afrontava la cronometrada.
Per davant Richard Burns i Robert Reid s'anotaven el millor temps en l'especial, un resultat que els britànics de Mitsubishi repetirien en totes les altres sis proves especials de la jornada. Mentre que Carlos Sainz i Luis Moya seguien extremant les precaucions, sabedors que el cinquè classificat es trobava a 3 minuts de la seva posició i per tant encara que els espanyols perdessin plaça amb Bruno Thiry i Stéphane Prévot, el seu tercer títol era a tocar dels seus dits.
Per això els responsables de Toyota decidien baixar la potència del Corolla WRC de Carlos Sainz i Luis Moya, els quals a Resolfen, l'especial més llarga de tot el ral·li i quarta en el còmput de l'etapa, tenien un ensurt quan la roda de recanvi s'afluixava i aquesta trencava el vidre posterior. En la següent especial, Rheola, es consumava la pèrdua de posició davant Bruno Thiry i Stéphane Prévot els quals passaven a tancar les posicions de podi en la prova que servia per acomiadar de manera oficial a l'Escort WRC.
Les dues últimes proves especials esdevenien un tràmit donades les distàncies tan importants que existien entre els primers classificats, fins que a 500 metres de l'arribada del darrer tram, una biela del motor de la parella espanyola de Toyota foradava el bloc i aquests es quedaven tirats, davant els intents desesperats de Carlos Sainz de tornar a fer rugir el seu Corolla WRC.
Amb aquest cop de teatre final, els participants es dirigien de nou fins a Cheltenham per tal de donar per finalitzada la prova, la qual es resolia amb la victòria de Richard Burns i Robert Reid amb un temps final de 3 hores 50 minuts i 30,6 segons. Els britànics esdevenien així tot just en els tercers pilots locals capaços de guanyar la prova, superant en 3 minuts i 46,5 segons el registre de Juha Kankkunen i Juha Repo. Els seus companys de formació a Ford, els belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, tancaven el podi britànic a 5 minuts i 27,5 segons dels guanyadors, en el que era un fenomenal acomiadament oficial de l'Escort WRC.
Thiry-Prévot ajudaven a donar un bon comiat al Ford Escort WRC.
En el campionat de producció, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller es feien amb el liderat de la categoria superat el primer terç de la primera jornada, un liderat que els centre-europeus refermarien gràcies a anotar-se 4 millors registres, si bé en la recta final el seu marge es veuria reduït davant l'impuls dels seus rivals.
Dilluns, en sortir a competir per les pistes forestals gal·leses, els líders aconseguien imposar-se en 5 de les 8 proves especials que s'hi celebraven, si bé els austríacs no eren els homes ràpids de la jornada, rol que aconseguien els locals David Higgins i Chris Wood amb només 3 temps escratx. Gràcies al seu rendiment, la parella britànica dotada amb un Subaru Impreza WRX, aconseguia arribar fins la segona posició a mig minut del liderat.
Al llarg de la tercera etapa austríacs i britànics mantenien l'estira i arronsa, si bé en aquesta ocasió el saldo de segons era favorable als líders que acabaven imposant-se per 1 minut de marge. En clau de campionat, la victòria de Manfred Stohl deixava al pilot a 23 punts del ja proclamat campió mundial, l'uruguaià Gustavo Trelles, repetint així per segon any el subcampionat.
Stohl-Müller convencien a la ronda britànica.
Entre els cotxes del campionat FIA 2-L, l'Opel Astra KitCar dels finlandesos Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen figurava al capdavant de la taula provisional al terme de la primera jornada per 12 segons de marge vers els seus compatriotes de SEAT Toni Gardemeister i Paavo Lukander, mentre que els txecs Pavel Sibera i Petr Gross es veien obligats a abandonar en trepitjar la mateixa taca d'oli que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.
Dilluns, amb l'arribada de les especials forestals, una errada en l'elecció de pneumàtics per part dels líders, declinava el liderat de part d'una altra parella finlandesa, la de Renault formada per Tapio Laukkanen i Kaj Lindström, que esdevenien els homes més ràpids de la jornada, mentre que Toni Gardemeister i Paavo Lukander mantenien el seu segon lloc. La tercera i última etapa tornava a tenir com a parella més ràpida a Tapio Laukkanen i Kaj Lindström, que d'aquesta manera donaven la victòria a Renault, mentre que Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen aconseguien superar als seus compatriotes de SEAT Torni Gardemeister i Paavo Lukander.
Precisament el tercer lloc en el que completaven la prova els finlandesos, permetia a la marca catalana acumular el seu tercer títol FIA 2-L, superant a Peugeot per 12 punts al terme del calendari.
En sortir a les especials forestals, Laukkanen-Lindström aconseguien una victòria convincent.
En el campionat de pilots Tommi Mäkinen i Carlos Sainz arribaven a la cita britànica separats per només 2 punts, sent a més a més els dos únics capaços de coronar-se campions, doncs Colin McRae es trobava a 13 punts del finlandès i a 11 del madrileny. Cap dels tres pilots aconseguien sortir del Regne Unit amb un punt més en el seu haver, amb el que el títol passava a ser pel finlandès per tercer any consecutiu, mentre que Colin McRae aconseguia tancar la temporada amb el tercer lloc final davant la impossibilitat de Juha Kankkunen per desplaçar-lo en la general.
|
Punts |
 Tommi Mäkinen
|
|
 Carlos Sainz |
|
 Colin McRae
|
|
En el campionat de constructors ni Toyota ni Subaru aconseguia que cap dels seus equips creués la línia de meta, amb el que els seus comptadors es mantenien a zero, mentre que Mitsubishi, gràcies a la seva tercera victòria consecutiva, aconseguia finalment un objectiu que fins llavors se'ls hi havia resistit, proclamar-se campions del món. Ford, que aconseguia reeditar el 2-3 de Kenya, tancava la temporada en quarta posició a 12 punts de Subaru, esperant que el nou Focus WRC els hi portés més bons resultats al campionat següent.
Constructor |
Punts |
 Mitsubishi
|
|
 Toyota
|
|
 Subaru
|
|
FIAT
Ford
Toyota
Massimo Biasion 
Lancia
Audi
François Delecour 