Sainz-Moya decidien rebutjar a les vacances per treure's l'espineta clavada de l'any anterior.
El dimecres 28 de novembre de 1990 Harrogate era escenari de la finalització del 46è RAC Rally, tretzena i última prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova britànica, puntuable per als certàmens de pilots, constructors i de producció, comptava amb 184 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 176 van empendre el camí des de la rampa de sortida, ubicada també a Harrogate, cap a les 41 proves especials de 566,27 km cronometrats que la organització havia programat. Unes especials que per primera vegada en la història de la prova britànica perdien el seu caràcter secret, doncs pagant una taxa es permetia el seu reconeixement previ a 40 km/h. El recorregut era completat per 94 equips participants.
Incipients en la primera meitat de la prova, Eriksson-Parmander van haver de conformar-se amb el segon lloc.
Havent transgedit el secretisme de les proves especials, es mantenien altres tradicions del ral·li britànic, com les cronometrades popularment conegudes com "Mickey Mouse". Un conjunt de proves de distància curta celebrades sobre un terreny mixt o d'asfalt, dins de finques privades i pensades especialment per al públic, que hi pagava una entrada i que gaudia d'un espectacle amb totes les comoditats. Aquestes proves no eren gens del gust de la majoria dels pilots, ja que l'asfalt combinat amb el clima fred i plujós, les tornava molt lliscants facilitant tot tipus d'incidents dels que no s'en salvava pràcticament cap protagonista, però aquestes formaven part ja de la idiosincrasia del RAC Rally.
En la primera prova cronometrada el millor temps era per a la parella de Mitsubishi formada pels escandinaus Ari Vatanen i Bruno Berglund, tenint aquests l'honor d'esdevenir els primers líders de la prova, mentre que en l'altra cara de la moneda s'hi trobaven els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, els quals en anar-se rectes en un encreuament deixaven una marca en la carrosseria del seu Toyota Celica GT-4.
Juha Kankkunen i Juha Piironen s'imposaven en la següent prova cronometrada, alhora que aconseguien liderar la general per uns instants, doncs en la tercera especial cronometrada dominical, Markku Alén i Ilkka Kivimäki assumien molts riscs per tal de guanyar l'especial amb el seu Subaru Legacy RS i esdevenir alhora líders de la general. Enfrescats en un estira i arronsa particular, Juha Kankkunen i Juha Piironen tornaven a liderar el ral·li arrel de guanyar la quarta prova cronometrada, on els primers líders del ral·li, Ari Vatanen i Bruno Berglund, patien una punxada.
Amb els campionats de pilots i marques decidits, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van seguir jugant al tot o res i la parella finlandesa de la constelació de les Plèiades tornaven a liderar la prova gràcies a guanyar la cinquena cronometrada, si bé en aquest cas el seu liderat ja no tindria efecte boomerang doncs els de Subaru guanyaven també la sisena i la setena prova de la jornada. En la última prova el millor temps era obra de Juha Kankkunen i Juha Piironen, que rebaixaven així les distàncies vers els líders, així com de Pentti Airikkala i Ronan McNamee, guanyadors de la darrera edició del ral·li britànic i que empataven el crono de la parella de Lancia.
Tot plegat feia que Markku Alén i Ilkka Kivimäki entressin al parc tancat de Harrogate com a líders provisionals del ral·li per 3 segons de marge vers els seus ex-companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Piironen. Pentti Airikkala i Ronan McNamee, amb un Ford Sierra RS Cosworth 4x4 eren tercers a 24 segons dels líders, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, que havien de lamentar una punxada en la cinquena prova especial cronometrada, eren cinquens a 32 segons de la primera posició i a 2 segons de la quarta plaça ocupada llavors pel Ford Sierra RS Cosworth 4x4 oficial de Malcolm Wilson i Nicky Grist.
Qui no arribava a entrar al parc tancat, entre d'altres més desconeguts, eren els locals Jimmy McRae i David Senior, després de que aquests accidentessin el seu Ford Sierra RS Cosworth 4x4 que quedava sobre apoiat sobre el sostre en la quarta prova especial cronometrada.
Dilluns abans del trenc d'alba, a quarts de sis del matí, es posava en marxa la segona jornada del ral·li, la qual ja havia de trepitjar bosc i per tant comptar en el seu programa amb trams més autèntics de ral·li. En total hi figuraven 14 proves especials llur corda era de 188,64 km de distància cronometrada per la regió de Dalby. Markku Alén i Ilkka Kivimäki trencaven el turbo en la primera prova que es celebrava, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen hi marcaven el millor temps, el que va facilitar que tot i que només comptès amb 6,24 km de distància, el relleu en el liderat es produís en favor de la parella de Lancia.
Després d'un escratx de Pentti Airikkala i Ronan McNamee en la segona prova del dia i desena en el comput global del ral·li, va ser quan Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es varen llençar a l'atac i amb tres escratxs consecutius en la tercera, quarta i cinquena prova especial cronometrada, la parella sueca de Mitsubishi passava a liderar el ral·li rellevant a Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals havien de lamentar el trencament d'una conducció del sistema de frenada a Dalby, la cinquena prova de la jornada i la més llarga de totes amb 32,99 km de distància, que els feia perdre minut i mig.
A Dalby també s'havia de lamentar la baixa de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els qui després de quedar-se sense turbo, també es van quedar sense frens al darrera i finalment trencament el motor bòxer del seu Legacy RS en l'esmentada especial. Un tram abans, i també per averia del motor, deien adeu a la competició els ex-campions mundials i guanyadors de 4 edicions de la cita britànica Hannu Mikkola i Arne Hertz, si bé el seu concurs al ral·li amb el Mazda 323 GTX oficial estava sent bastant discret.
El liderat de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander va durar fins la segona passada per Dalby, on els suecs reconeixien que havien errat la munta de pneumàtics, permetent que Carlos Sainz i Luis Moya passessin a ocupar la primera plaça de la general provisional. La parella espanyola de Toyota conservaria el lloc d'honor a la neutralització de la segona jornada, Harrogate altre vegada, si bé ho feien amb només 5 segons de marge vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals en el seu objectiu de recuperar quan més temps els hi fos possible després de l'incident amb els frens a Dalby, s'adjudicaven els set últims millors temps de la jornada de forma consecutiva. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven provisionalment el podi a 13 segons de la parella espanyola de Toyota, mentre que Timo Salonen i Voitto Silander eren quarts a 9 segons de les places de podi després que un parell de virolles els hi impedissin estar més a prop.
A part de les baixes abans anunciades de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de Hannu Mikkola i Arne Hertz, una altra de rellevant era la de Pentti Airikkala i Ronan McNamee, la parella privada de Ford després de fer dues passades espectaculars, posant el cotxe al límit de l'adherència sobre només dues rodes, en la vuitena especial de la jornada acabaria accidentant el seu Sierra RS Cosowrth 4x4, donant fins i tot tres o quatre voltes de campana i escampant un munt de peces durant uns quants metres.
Harrogate era de nou el punt de partida d'una etapa el dimarts a les 5 del matí, en concret de la tercera, la qual finalitzaria a les 8 del vespre a Newcastle upon Tyne un cop els participants haguessin recorregut 9 proves especials cronometrades, la majoria d'elles pel sud d'Escòcia, de 192,48 km de corda, esdevenint així l'etapa més llarga de quantes es celebraven en l'edició.
En la primera prova cronometrada del dia, Hamsterley, els dos Mitsubishi Galant VR-4 oficials tenien un ritme superior a la resta de participants, i així amb l'escratx per Ari Vatanen i Bruno Berglund, força allunyat de les primeres posicions, i el segon millor temps de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, permetia a la parella sueca superar a Juha Kankkunen i Juha Piironen en la segona posició provisional, mentre que entre espanyols i finlandesos la distància es modificava en 3 segons favorables als interessos dels de Toyota.
L'alt rendiment dels dos Mitsubishi demostrat en l'especial inaugural de la jornada es va anar esbaint a partir de la segona prova especial, més quan Kenneth Eriksson i Staffan Parmander hi havien de lamentar una punxada, perdent la segona plaça recentment aconseguida, peró el previsible duel per la victòria entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Juha Kankkunen i Juha Piironen es mantenia viu. En la segona, quarta, setena i novena especial cronometrada, espanyols i finlandesos empataven a temps, sovint en l'escratx; mentre que en la tercera, cinquena i sisena la parella de Toyota aconseguia incrementar en 8 segons més en total el seu marge vers els seus perseguidors, donant fe de la extrema igualtat que exisitia entre els dos equips.
En la vuitena especial cronometrada de la jornada peró va ser on la igualtat entre els dos rivals i amics es va perdre i el liderat va canviar de mans. Situada al ben mig dels boscos de Kielder, Carlos Sainz i Luis Moya hi havien de lamentar una sortida de pista i una punxada posterior, cedint-hi 39 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, autors del millor temps i de nou els líders de la prova per 24 segons de marge vers els anteriors inquilins de la primera plaça a la general. Marge que amb l'escratx ex-aequo dels dos equips en la novena i última especial cronometrada es mantindria a l'entrada al parc tancat de Newcastle upon Tyne el dimarts al vespre.
Per darrera d'ells Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven el podi, pràcticament en terra de ningú, doncs per guanyar una plaça haurien de recuperar els prop de 2 minuts de desavantatge que tenien vers Carlos Sainz i Luis Moya, i a la seva vegada gaudien de 2 minuts i mig d'avantatge vers els ex-campions mundials i debutants al ral·li britànic Miki Biasion i Tiziano Siviero, que tot just li estaven agafant el pols a la prova.
A Newcastle upon Tyne no hi feien entrada Malcolm Wilson i Nicky Grist ni Ari Vatanen i Bruno Berglund, la parella britànica de Ford havia de lamentar la pèrdua d'una roda mentre celebraven la segona especial cronometrada, pel forat que hi quedava s'hi introduia una pedra que seccionava la corretja de distribució, amb la conseqüent trencadissa de motor; mentre que en el cas de la parella nòrdica dels tres diamants vermells, el seu camí precipitat cap a les assistències es debia a una averia en la direcció del seu cotxe.
La quarta i última etapa suposava el camí de retorn des de Newcastle upon Tyne fins a Harrogate, d'on sortien a les 5 del matí del matí del dimecres i tenien prevista la entrada al parc tancat a les 8 del vespre, mitjançant 10 proves especials que afegien 141,97 km a la distància cronometrada total.
Carlos Sainz i Luis Moya sortien disposats a arriscar per tal de recuperar el liderat de la prova, per aquest motiu la parella espanyola decidia muntar rodes de 16 polsades enlloc de les habituals de 15 per a les proves de terra. En els dos primers trams cronometrats de l'etapa, els de Toyota hi marcaven l'escratx, permetent-los retallar 13 segons a la parella finlandesa de Lancia. Mentre que en la tercera especial cronometrada els líders volcaven espectacularment el seu Delta Integrale 16V en el primer revolt, deixant el cotxe reposat sobre el sostre i pràcticament per a la ferralla.
L'accident situava a Carlos Sainz i Luis Moya en la primera posició, que veient l'accident de Juha Kankkunen i Juha Piironen i el gran marge del que gaudien vers Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, decidien afrontar les restants especials que restaven amb més calma, calma que per a la parella espanyola duraria poc, doncs en la cinquena prova especial de la jornada es trencava el turbo del seu Toyota Celica GT-4, sense mitjans ni temps per a la reparació, els líders van haver d'afrontar la següent cronometrada amb el turbo desconnectat, el que els suposava perdre uns 100 CV i deixar-se uns 40 segons en el camí vers Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.
A manca de 4 proves cronometrades per a finalitzar el recorregut i un cop el turbo s'havia pogut reparar en l'ínfim reagrupament de Carlisle, Carlos Sainz i Luis Moya es van encarregar d'esbair qualsevol dubte amb un segon millor temps i un escratx, dedicant-se llavors a administrar el seu avantatge en les dues últimes proves especials que restaven per a concloure el recorregut.
Per darrera un dels altres beneficiats per l'accident de Juha Kankkunen i Juha Piironen resultaven ser els seus companys d'equip Miki Biasion i Tiziano Siviero. Els italians, que competien per primera vegada a la cita britànica es van mantenir cautelosos en els primers compassos de la prova, per mica a mica anar-li agafant el ritme a les especials del ral·li i marcar fins i tot algún escratx, i sobretot anar pujant posicions gràcies a les errades dels altres. Tot plegat permetia als transalpins destronats del seu campionat mundial, acabar el ral·li en la última plaça de podi.
Així doncs Carlos Sainz i Luis Moya feien la seva entrada a la rampa de Harrogate a les 8 del vespre com a guanyadors de la prova, amb un temps total de 5 hores 43 minuts i 16 segons per cobrir els 566,27 km. Amb aquesta victòria, el pilot madrileny esdevenia el sisè pilot capaç de vèncer en el 1000 Llacs i el RAC dins una mateixa temporada per darrera de llegendes finlandeses del mundial com Markku Alén (1988), Timo Salonen (1986), Ari Vatanen (1984), Hannu Mikkola (1982) i Timo Mäkinen (1973). Kenneth Eriksson i Staffan Parmander per la seva banda, completaven el recorregut a 1 minut i 42 segons del millor temps, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi a 4 minuts i 6 segons dels guanyadors.
Debutants al ral·li britànic, la prudència els va dur al podi.
En el campionat de producció, els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne inciaven la prova dominant la general provisional a bord del seu Mitsubishi Galant VR-4 fins l'últim tram de la primera etapa, on la parella cedia el testimoni als pilots britànics amb Ford Sierra RS Cosworth 4x4, Gwyndaf Evans i Howard Davies. Un cop deixades enrere les especials conegudes com "Mickey Mouse" i endinsats en els boscos de Dalby, el ral·li i el campionat patien un gir brusc quan en la tercera prova especial cronometrada del dia, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne es veien obligats a abandonar quan trencaven la caixa de canvis del seu cotxe. A l'abandonament li seguiria una prova després el dels uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio, que patien un espectacular accident en plena recta i que deixava el seu Lancia Delata Integrale 16V per a la ferralla.
Els dos abandonaments consecutius dels dos galls del mundial, permetia a Gwyndaf Evans i Howard Davies dominar a plaer el que restava de ral·li, aconseguint finalment entrar a Harrogate dos dies més tard com a guanyadors del ral·li en la categoria de Grup N, mentre que en clau de campionat, el pilot provençal Alain Oreille que es trobava al ral·li en qualitat d'espectador, veia com amb el pilot finlandès i l'urugaià fora de competició, esdevenia automàticament campió del món en producció.
Evans-Davies guanyaven amb mà de ferro el Grup N.
El campionat per a pilots ja es trobava decidit en favor de Carlos Sainz des del passat Ral·li de Sanremo, pel que la quarta victòria de la temporada pel pilot madrileny no feia més que incrementar la seva diferència vers la resta de rivals, capitanejats per l'absent Didier Auriol i l'accidentat Juha Kankkunen que lògicament no sumaven cap punt en el seu compte particular.
|
Punts |
 Carlos Sainz
|
|
 Didier Auriol |
|
 Juha Kankkunen
|
|
Lancia ja havia aconseguit el títol de constructors al Ral·li de Sanremo, pel que a la cita britànica només podia millorar el seu comput de punts en cas de victòria i sumar així 7 victòries com els 7 millors resultats. Aquesta no va arribar i el tercer lloc que hi aconseguien Miki Biasion i Tiziano Siviero no pujava al comptador global del campionat. D'altra banda Toyota si que sumava els punts corresponents a la victòria, pel que els nipons establerts a Colònia maquillaven una mica el resultat en acabar la temporada a 6 punts dels seus rivals. Mitsubishi, gràcies al seu segon podi de la temporada, pujava fins al tercer calaix del podi de constructors superant a Subaru.
Constructor |
Punts |
 Lancia
|
|
 Toyota
|
|
 Mitsubishi
|
|
Stig Blomqvist 
Walter Röhrl
Peugeot
Audi